En efecte, dia onze de novembre, al matí, molt abans de les onze, sobre les vuit i mitja, la Seu s´omple de llums que profetitzen el solstici d´hivern, un mes abans.
Dia onze de l´onze, dia de sant Martí, la Seu s´omple d´un efecte cromàtic com el de l´arc que porta el nom del sant. No podem parlar realment d´un arc de sant Martí, però sí d´una rosassa de bon matí.
I és que aquest dia, el sol es situa en una posició segons la qual els vidres de la finestra rodona de llevant es reflecteixen just davall dels de la finestra, també circular, de ponent, marcant un vuit de colors i ombres.
Aquest efecte es produeix també el dos del dos, el dia de la Mare de Déu del Candeler, dia de la litúrgia de la llum.
I és que al voltant d´aquestes dues dates curioses (11-11, 2-2), quasi equidistants del 21 de desembre, és quan el sol (primer baixant i després pujant) ens recorda que el dia s´acurça i s´allarga. I ho fa de forma teatral dins els murs de l´emblemàtic edifici gòtic.
Casualitat? Causalitat? Matemàtica? Ningú ho pot dir de forma certa, però sembla que dins la primera pregunta hi trobarem la vertadera resposta.
