El perill de l’agro - Incultura

El conseller Simonet explica que el pagès no deixa de ser un empresari i ha de cercar un millor rendiment. A quin preu? Com tot hom sap ja també des de fa més de mil anys aquí, el millor rendiment no passa pel camp. Som comerciants i pirates, estan enmig de per tot i això és bo si se sap gestionar. En front tot hi ha vàries polítiques agràries possibles: Una. No governar (però cobrar) i que l’empresari faci el que vulgui per sobre la resta. Dues. Sols subvencionar agricultures respectuoses. Tres. Estafar Europa- ciutadans- IVA, i regar amb doblers públics cultius contaminants i forçats per millorar rendiment (que no vol dir guany. Sovint és el contrari). Amollar com fa Simonet que les vaques de pinso són més netes que les plaques solars és, no sols discutible, si no indicador de cap on anirà la seva gestió? Política de terra cremada a la recerca del vot ultra- conservador amb els doblers de l’ IVA que tant costa guanyar als comerciants i que tanta falta fan als pensionistes? Sub- política de jugar amb la salut, el paisatge i el pa de tots? Si se cuida la terra aguanta. Si avui no és tan rentable o no se necessita millor descansa. Ho pot ser més envant. Si desapareix o està destrossada no. Si només s’empra agro- incultura per a fer sub- política se destrossa la pagesia i se destrossa l’illa.