INCIVISME, DEIXADESA...O SIMPLEMENT UNA VERGONYA

Inmaculada Pastor Artigues

Dissabte de finals de maig a la platja de s’Arenal de Palma. Camin per l’arena i l’aigua (recomanació mèdica) i me trob amb grups de «vàndals» cridant, bevent cerveses i altres begudes alcohòliques damunt l’arena, la qual estava farcida de llaunes i botelles devora ells. També sonava una música que emetia un altaveu d’unes dimensions i potència més que considerable (jo me deman: l’havien llogat, comprat, o el duien del seu país d’origen, o bé els hi havia deixat algun amable restaurador?).

Indignada, crid a l’112 per fer la pertinent denúncia. A la mitja hora se presenta una patrulla amb dos policies que miren, tornen mirar, ... i això és tot. Tot segueix igual però sense música ja que havia començat el torn del socorrista, no gràcies a la intervenció policial.

Seguesc caminant pel passeig marítim de s’Arenal i me trob una altra escena que no sé si puc qualificar de més indignant si cal: un policia municipal té retinguda una persona que se guanya la vida fent massatges, a la qual ha demanat les dades i està omplint una bona quantitat de paperassa.

Clar, podeu dir, és que està fent una activitat il·lícita, que atempta contra la salut, etc, ... I els vàndals no feien el mateix?: atemptar contra la salut mediambiental, contra la salut física, contra el benestar de les persones.

Ah! clar, la diferència deu ser la nacionalitat, o és la quantitat? Una persona és fàcil d’intimidar però quaranta...qui és el valent o valenta que s’hi enfrontarà...

Comparatives reals: el meu homo compra a Irlanda una petita flauta ja que és músic, i se li acut tocar una petita melodia a un parc de la ciutat. No passen trenta segons que un policia l’avisa que això està prohibit ja que altera la pau i el benestar mundial.

Una altra situació a una petita i gens coneguda ciutat de Txèquia: esgotada després d’hores d’espera per participar a un festival de música tradicional m’estir a un banc d’un parc. Abans que hagi passat un minut, dos policies ja m’han fet sabre, mitjançant gestos, (ja que el txec és una llengua que encara no control massa), que no puc fer tal aberració.

Consell: si voleu fer algun acte incívic no se vos acudeixi anar per lliure, ajunteu-vos amb un bongrapat de coneguts i... a disfrutar! Això és Mallorca! Ah! noooo, que no sou alemanys!