Vet aquí una endevinalla per curts de gambals: Quants de litres d’aigua caben dins un barral de vi de cinc litres. Si no ho endevinau, anau al neuròleg... Tot té una capacitat possible i «voler allargar més el peu que la sabata» és de betzols, perquè «cada peu té la seva sabata» i contradir la realitat és de bàmbols; és «pixar fora del test» o «escopir fora de la trona». Tot aquest enfilall de refranys ho hem d’aplicar a la capacitat de turistes que tenen les Illes. És ben hora de posar barra de cap a la quantitat de turistes que Mallorca por suportar, perquè «qui pega la bocinada massa grossa, s’ofega».
Tres megacreuers al dia i 66 vols a l’hora (més d’una arribada i una sortida cada minut) són animalades pel medi ambient per una banda, y per altra, la gentada que entra (enguany es vol que arribin als 16,45 milions i l’any qui vé als 18 milions i per l’any 2025 se tenen prevists 33.8 milions de passatgers i 246.990 vols); gent que menja, caga, es dutxa, fa fems, es passeja a peu i bicicleta, lloga cotxes (uns 90 mil) o autobús, lloga i encareix vivenda... I ala da-li!, més contaminació, més gentrificació, un gastorum d’aigua de la poca que tenim, destrueix paisatge, embotella les carreteres... «Arriba un punt que el bony esclata» i la cosa no va pus; «sols els boixos apedreguen les seves teulades» i «qui escup al cel a la cara li torna»... i en aquestes ens trobam.
Hem de posar peu fiter, tenint en compta que «pot petit, aviat és ple», i els nostres menys de 5.000 kmes2 no donen per tant. La saviesa popular ens ho diu de mil maneres si no volem fer es pur: «no estirem massa el llençol, que mostrarem els peus»; «més clar que un fideu dins la mar». Refoi!, polítics, hotelers, tours operadors, aerolínies i «tutti quanti»!, agafau les messions i aturau d’una punyatera vegada aquest desveri i no vulgueu «menjar molt i pair bé», «ni pescar la lluna dins un cove». Amen.
