Els mesos de gener i febrer, la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha tornat a esser durament criticada per la seva negativa a parlar català. Jo, fos d’ella, estaria empegueïda de regentar una llibreria i de presumir en el seu currículum de «secretària trilingüe». Però, amigues i amics de l’Obra Cultural Balear, de la Plataforma per a la Llengua i tutti quanti, aquesta no és la qüestió. La vertadera qüestió no és que la senyora de la Concha menyspreï el català; és que qui el duu menyspreant durant segles… és la mateixa comunitat catalanoparlant. 

De la Concha ho va dir clarament: ella ho va intentar en arribar a Menorca, però va topar amb el rebuig de la societat menorquina a ajudar-la. ¿Què hauria fet qualsevol altra persona? Ben igual que va fer ella: pensar que si la mateixa gent que parla una llengua no la protegeix, no cal que el món exterior ho faci. Si la resposta als teus afanys és una actitud de menyspreu, de tancament i d’autoodi, ¿has de continuar esforçant-te?  

¿Per què la Plataforma no critica amb la mateixa duresa Bovers, Nadals, Turs, Marins, Pons, Molls i Ferrers que sistemàticament obvien el català en els comerços que regenten, en els esports que juguen, a les consultes que atenen, a les converses amb fills, filles i cònjuges i fins i tot a la llista de la compra? La resposta és ben trista: perquè en el cas del català, exercir l’autocrítica és, a part de més exigent, molt més frustrant. La Plataforma increpa la senyora de la Concha perquè diu que hauria d’esser «un referent polític» i que «hauria de donar exemple». ¿Ella, una asturiana, ha de donar exemple, mentre tota una presidenta de les Illes Balears, mallorquina pels quatre cantons, va girar la llengua de la manera més submisa quan va sentir el llegendari crit «en castellano!» llançat per qualsevol persona anònima? ¿Una asturiana ha de defensar més la llengua que un club balear, com l’U. D. Ibiza, que té tot el seu lloc web en castellà i renuncia al català fins i tot en el topònim? Seria el món a l’inrevés!

La conclusió, des del meu punt de vista, és clara: la nova junta directiva de l’OCB ha de destinar tots els seus esforços no a la classe política, no a Disney o Samsung, no a Madrid. Ha de començar per convèncer la gent d'aquesta terra.