Perquè Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears es suma a les reivindicacions i participa a la tractorada

Durant aquestes setmanes el sector agroalimentari de la Unió Europea està alçant la seva veu davant les administracions per les seves dificultats que passa el sector, però també davant una societat de cada vegada més urbana, desvinculada del camp i de tots els treballs i exigències que suposen la producció i la garantia d’accés als aliments, indispensables per a la vida.

Aquestes mobilitzacions han arribat a les nostres illes, i com a part organitzadora, l’objectiu és donar a conèixer la situació per la qual es troba el sector agro de Balears i reclamar a les administracions europees, central i autonòmica diferents exigències, i conscienciar a la societat que sense agricultura no hi ha aliments.

El sector agroalimentari en els últims anys s’ha vist immers en una sèrie de realitats que fa que la seva sostenibilitat econòmica estigui greument afectada. La pujada dels costos agraris de producció, els efectes del canvi climàtic i sequera que està patint, l’excés de burocratització i enduriment dels requisits de la nova PAC (Política Agrària Comuna), orientada cap a la neutralitat climàtica a Europa i la competència de productes de països tercers, fan que el sector a nivell de tots els països de la Unió Europea (UE) hagi esclatat en aquests dies. Tot això suposa afrontar canvis molt importants que el sector no està preparat per a dur a terme, i que el mercat no retribuirà ni compensarà.

{"contestEmbed":{"title":"ENCUESTA | \u00bfTiene sentido colapsar Palma con una tractorada?","id":"98355900"}}

L’aprovació del Pacte Verd a la Unió Europea l’any 2020 ha suposat un canvi de model de producció molt important per al sector, on l’objectiu de la neutralitat climàtica destaca com a principal eix de la nova PAC. El camí cap a aquest canvi ha d’estar basat en l’evidència científica contrastada i no ideològica, que demostri les opcions a l’abast del sector i l’impacte d’aquestes. I aquest camí necessita temps d’adaptació i recursos suficients. No es poden imposar polítiques mediambientals sense la confirmació de la coherència entre aquestes polítiques, els costos que generen i el desenvolupament de polítiques econòmiques i comercials. És incoherent introduir normes que encareixen els costos de producció que ni el mercat ni el consumidor està disposat a pagar, i que al mateix temps demanden una alimentació barata i assequible; i a la vegada permetre la competència deslleial de les importacions per la signatura d’acords comercials desequilibrats que no inclouen obligacions de produir seguint les normes de la UE. La fermesa amb què s’apliquen els requisits de producció a la UE contrasta amb la feblesa política a l’hora de fixar els mateixos en les negociacions comercials internacionals, la qual cosa irrita molt al sector.

Durant molts anys s’ha llançat una imatge negativa sobre el sector agrari de les Illes Balears, que està basada sobre el desconeixement i els prejudicis, infravalorant l’important paper que juga l’agricultura i ramaderia a les Illes, en un context més transversal i holístic per la seva multifuncionalitat i externalitats positives en el manteniment de la biodiversitat i del paisatge, en la lluita contra incendis forestals, manteniment de tradicions i arrels històriques i culturals, mantenint i conservant el patrimoni genètic, actuant com a captador de CO₂ i per descomptat, com a productor d’aliments.

Com a sectors agroalimentaris estem compromesos i convençuts a millorar la nostra sostenibilitat mediambiental i adaptar-nos al canvi climàtic, però aquest objectiu no es podrà aconseguir sense un debat assossegat amb el sector. Les institucions comunitàries, nacionals i autonòmiques per a impulsar les polítiques verdes han de consensuar les obligacions i objectius amb el sector, i no realitzar-lo a l’esquena de les persones que treballen a l’agricultura i la ramaderia.

El increment de la burocràcia per a justificar els resultats mediambientals i tota la documentació per poder accedir a les ajudes, fa que el dia a dia de les persones productores s’entorpeix i encareix la seva activitat, afeblint la posició de l’agricultor i incrementant els seus costos de gestió i funcionament. Tot això sumat al retard en la gestió i pagament de les ajudes fan que la situació del sector estigui al límit, i que les administracions, i en el cas de Balears el FOGAIBA, organisme encarregat de la gestió i pagament de les ajudes, ha d’afrontar i solucionar de manera urgent.

La sostenibilitat mediambiental que impulsa la Comissió Europea amb el denominat «Pacte Verd» no serà possible sense la sostenibilitat econòmica de les explotacions i les cooperatives. I en el cas de Balears aquesta sostenibilitat passa pel reconeixement de les dificultats específiques i pal·liar els efectes negatius que té per a la nostra agricultura el fet insular. La reduïda superfície territorial, la dependència econòmica i el canvi climàtic, més sever si cap a la mediterrània, són factors la persistència dels quals perjudiquen greument l’activitat, el seu desenvolupament i el relleu generacional.

És fonamental també per al sector abordar una política hídrica a la nostra comunitat que vagi encaminada a l’estalvi del recurs aigua i a la renovació de xarxes de distribució per part de les administracions local i autonòmiques, sense oblidar l’establiment de mesures que permetin que les aigües regenerades puguin ser utilitzables per l’agricultura després de la depuració i eliminant les restes de sal, que en algunes depuradores fan que molta d’ella no sigui aprofitable per l’agricultura.

Necessitem un compromís amb el compliment de la llei turística, i fomentar el consum del producte local a través d’una correcta identificació i de campanyes de promoció. En l’actual sistema agroalimentari mundial, la demanda molt organitzada en les grans cadenes minoristes, pressiona a la baixa els preus de les commodities agràries.

Des de Cooperatives Agro-alimentaries Illes Balears estem participant en la campanya «Si yo no produzco tu no comes», i és així de bàsic. Si no tenim un sector que pot ser sostenible econòmicament, amb els recursos suficients per a produir, com a societat sofrirem les conseqüències de la falta de sobirania alimentària i la dependència exterior.

Si com a sector agroalimentari volem construir una cadena de valor on la competitivitat no sigui a costa d’enfonsar al sector productor i aconseguir la seva sostenibilitat econòmica, cal continuar fomentant i organitzant al sector entorn a les cooperatives i SAt’s. Aquest tipus d’organitzacions de productors definides en el marc de la UE, que concentren l’oferta i milloren l’organització de la producció i la comercialització, són els únics instruments que milloren el funcionament de la cadena alimentària, incorporant valor afegit, acompanyant i assessorant les persones que es dediquen a l’activitat agrària.

No debades el Ple del Parlament Europeu a l’octubre de l’any 2023 al seu informe sobre el «Relleu Generacional en les explotacions agràries de la UE del futur» que va aprovar, subratlla el paper fonamental de les cooperatives agroalimentàries en la incorporació de joves al sector. Així, destaca com les cooperatives milloren l’activitat del sector subministrant-los assessorament i serveis, reduint els seus costos, concentrant l’oferta, afavorint la comercialització en comú, i, fomentant la seva participació i interlocució amb les administracions i institucions. L’Informe insisteix, a més, en la necessitat d’assegurar una representació adequada de joves i de dones en els òrgans de decisió de les cooperatives.

I és per aquest motiu que des de Cooperatives volem treballar conjuntament amb les administracions i la resta d’organitzacions agràries, perquè creiem que som part de la solució i per això ens hem sumat a l’organització de les mobilitzacions del pròxim dilluns.