Turisme i medi ambient o medi ambient i turisme?

Enguany ha estat un Fitur diferent. De les campanyes de propaganda d’anys anteriors oferint fictícies meravelles, platges idíl·liques... s’ha passat a les reivindicacions i preocupacions de saturació, descontrol quantitatiu d’arribada de turistes (reglada i no reglada), manca d’habitatge per a importació de mà d’obra, transport públic deficitari, malestar dels residents... Els hotelers ara més que mai demanen sostenibilitat i cura del medi ambient. Paradoxalment manifesten també una gran eufòria de l’increment previst de més turistes en quantitat i temporalitat, cosa que provoca encara més insostenibilitat. És que el medi ambient ven i fa vendre, tant turísticament com política. Es contempla de manera dúctil com a valor afegit mercantilitzant de manera crematística els béns ambientals (tangibles i intangibles) de propietat pública. Però quin medi ambient és el dels hotelers?, és simplement un ramell de flors dins un gerro com adornament i factor de producció del turisme?

Qui de veres i amb valentia posà el dit dins la ferida fou Carmen Riu, amb clara exposició de la realitat. Però sobre el referèndum a la ciutadania que ella proposa de «volem turistes o no els volem», la premissa de la consulta no és correcta i pot induir a extrema confusió si s’interpreta malament. És clar que els residents volem turistes, és un privilegi poder tenir turisme. El que rebutgen els ciutadans és el model de gestió, saturació, creixement divergent de la sostenibilitat, esgotaments de recursos ambientals, increment progressiu de població, minva de la qualitat de vida dels residents. És aquesta la protecció ambiental i sostenibilitat que volen els empresaris turístics i Govern?

Hi ha moltes confusions sobre la relació turisme-medi ambient que ja vénen d’interpretacions errònies d’ambdós. Podem definir el medi ambient com l’ecosistema del conjunt holístic de valors naturals, culturals, socials, econòmics, reserva de futur... com un tot integrat i amb capacitat d’autoregulació. El medi ambient no s’ha de contemplar com un factor ambiental, complement de sectors socials i econòmics, sinó com producte o suma de productes de tots els factors sectorials. L’oblit o la no consideració de l’home com un component més del medi ambient ha estat la causa de degradació ambiental ja que té la capacitat de destruir-lo amb un simple alè.

El turisme és un gran consumidor de recursos i valors naturals, que no s’han de tenir en compte només per separat i de manera individual, sinó en la repercussió dins el conjunt. En general el consum d’un recurs natural afecta un ecosistema, cosa que poques vegades es té en compte. Els recursos naturals han de ser indicadors o factors limitadors de desenvolupament d’activitats turístiques.

El medi ambient no ha de ser un factor o complement de la qualitat turística, sinó que el turisme és una part del medi ambient i en tot moment s’ha d’avaluar com l’afecta, positivament o negativa. Si el turisme degrada el medi ambient perd també la seva qualitat i encara que llurs activitats econòmiques pareixi no tenguin límits, mitjançant la tècnica, tecnologia o artificialització, el medi ambient sí que en té d’estabilitat i d’equilibri.

En realitat el turisme dins el medi ambient és com l’efecte produït per la introducció d’un cos estrany en un ecosistema que té una determinada capacitat per assimilar un certa capacitat de càrrega, però quan se supera el límit es produeix una modificació, una pèrdua de benestar ja que creixen els costos de congestió.

El turisme d’economia convencional (més bé crematística) assolit fins ara, més que d’economia de producció es tracta d’extracció de béns ambientals. Aquest és un dels punts més importants de reflexió. El que s’ha fet fins ara és un turisme miner igual que l’agricultura minera en el tercer món. En la decisió d’explotar turísticament els recursos ha primat més una opció d’eficiència i rendista que eficaç i productiva. Fet que passa factura en el seu just moment, com és ara amb la sobreexplotació que patim i conseqüències irreversibles.

Suscríbete para seguir leyendo