Proves PISA i Geografia

Aquests dies la premsa se fa ressò que el govern Sánchez ha anunciat mesures per reforçar l’ensenyament de matemàtiques i comprensió lectora entre l’alumnat de Primària, d’ESO, Formació Professional Bàsica i Batxillerat per fer front al fracàs d’Espanya a les proves PISA. Cada cop que apareixen els resultats tothom s’esvera i polítics i professionals de l’àmbit educatiu es confabulen per trobar fórmules de redreçament d’un sistema educatiu que no funciona. El nivell assolit del 2022 ha estat baix per a Espanya i, especialment, per a Catalunya. Les proves PISA (OCDE) (que mostren fonamentalment l’assoliment de competències en l’àmbit de les matemàtiques, les ciències i la comprensió lectora als estudiants de 15 anys) i les proves PIRLS (IEA) ( que mesuren la comprensió lectora dels escolars de 9-10 anys) varen néixer amb la idea de dotar d’un indicador homogeneïtzador de mesura de la salut dels sistemes educatius dels diferents països.

La angustia de los números: las matemáticas generan ansiedad al 22% de los alumnos de 15 años de Baleares

Informe PISA: Los resultados entre alumnado no migrante y migrante se igualan si se resta el 'factor pobreza'

No obstant això, la resta de coneixements, habilitats o competències no els podem ignorar. Als Estats Units fa estona que se preocupen de l’alfabetització geogràfica dels seus ciutadans. La darrera enquesta realitzada el 2006 per National Geographic-Roper Public Affairs donà lloc a un informe conegut com a Roadmap to XXI century on l’Associació de Geògrafs Americans aconsella sobre què s’ha de fer per millorar la ignorància geogràfica dels seus ciutadans. Al Regne Unit el psicòleg ambiental Martyn Barrett s’ha capficat durant anys amb el sentit de pertinença dels britànics, adquirit, entre d’altres, a través del coneixement geogràfic sobre el propi país. Hi hagué veus crítiques que discutiren aquestes necessitats, car són mancances que només alimenten al seu parer la voluntat de supremacia militar i política nord-americana i els interessos de corporacions de les noves tecnologies de la informació geogràfica com ESRI. Nogensmenys, al si de la Geografia, els coneixements de la ciutadania generaren una línia de recerca que s’ha perllongat fins els nostres dies. Hi ha estudis fets amb mostres d’estudiants i escolars d’aquesta comunitat i d’altres de comunitats autònomes que manifesten l’existència de signes inequívocs de desconeixement. En treballs recents, futurs mestres coneixien una mitjana de 15 llocs de les Balears, mentre els escolars de Sisè d’Educació Primària en sabien un valor mitjà de només 10. Mentre tant, els estudiants d’ESO no encerten al mapa la ubicació d’Alaska i la localitzen en una distància mitjana de 4707 Km de la seva posició real. Aquests són exemples prou eloqüents del bagatge en coneixement geogràfic de les noves generacions. No només les proves PISA ens apunten amb el dit.