El Consell més municipalista

Lluny queden els dies dels primers aventurers mallorquins que, arribats per mar, ocuparen coves i formaren les primeres agrupacions de caçadors sota el sustent, principalment, de l’extint Myotragus. Amb el temps, aquella època epipaliolítica (cultura a camí entre el Paleolític i el Neolític) va desembocar en petites agrupacions, allà pel 3000 a.C, organitzades al voltant de l’agricultura i la ramaderia i, finalment, en els pobles talaiòtics. Aquest fou l’inici dels primers pobles de Mallorca.

A dia d’avui, els pobles -com a comunitats humanes actuals- de Mallorca es troben organitzats en municipis, constituint l’entitat local bàsica d’organització territorial, amb els ajuntaments com la seva unitat administrativa. Així, aquells primers assentaments humans evolucionaren, pas a pas, fins arribar a ser la primera línia d’autogovern de les comunitats i primer bastió on defensar la democràcia i els drets fonamentals col·lectius. Som una illa amb una llarga tradició municipalista, d’orígens clàssics, que daten d’èpoques hel·lèniques i, posteriorment, romanes.

Els ajuntaments, espais d’escolta activa dels veïns i veïnes, han de ser les institucions de referencia on s’hi reculli la voluntat per defensar el bé comú i els assumptes de la comunitat. Per això, necesssiten dels suficients recursos per a l’exercici de les seves funcions i per dur a terme els seus projectes mitjançant els quals, amb capacitat de diàleg social, s’avanci cap a societats sostenibles i resilients. Temes com l’urbanisme i la pavimentació de carrers, l’enllumenat públic, l’abastiment d’aigua i la seva posterior depuració o els serveis de recollida de residus assoleixen, indubtablement, una especial rellevància.

Amb tot, el nou Consell de Mallorca pretén convertir l’actual fragilitat dels ajuntaments, degut als darrers anys de polítiques on se’ls ha fet simples gestors de polítiques supramunicipals, en autèntica fortalesa de la que se’n beneficiïn tots els mallorquins. I aquesta aposta en potenciar el municipalisme i donar suport a les entitats locals, es tradueix en un increment de la dotació pressupostària, destinada directament als municipis, de fins als 71 milions d’euros. Dotant-los de més finançament, els batles i regidors podran fer front a les necessitats i problemes reals (en són els més coneixedors) que tenen els seus pobles.

El president Galmés compleix, ja amb els primers pressuposts, amb un dels seus principals compromisos: duplica, literalment, les inversions del Pla d’Obres i Serveis que pujarà fins als 19,5 milions d’euros, permetent més autonomia i llibertat municipal i, com a novetat, també es destinarà un pressupost inicial per les mancomunitats. A més, es destinaran partides al Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima, a serveis socials comunitaris bàsics, a subvencions per renovar les instal·lacions esportives o a joventut, entre d’altres. I es preveu, ara sí, després de moltes promeses buides de l’esquerra, destinar ajuts pel cicle de l’aigua per, principalment, evitar les fuites i garantir-ne el subministrament.

Avui, i de la mà del President Galmés, el Consell es converteix en el vertader govern de Mallorca aportant, als municipis, les xifres de finançament més altes de la seva història, que suposaran una significativa millora de la qualitat de vida de tots els mallorquins. Recollint paraules de Maria Sabater, sols mos guia es teu bé, terra estimada. Per sempre seràs tu nostra enyorança. Pàtria si jo et deixava qualque dia…