Promeses i mentides

Fa uns mesos l’ara president del Consell escrivia en aquest diari que «quan les promeses es converteixen en mentides, perds la confiança i t’acaben enxampant» (Tribuna 9/04/23). Ni Nostradamus ho hauria fet millor. El molt honorable president insular ha experimentat en primera persona la vergonya de ser sorprès in fraganti. De fet, l’hemeroteca recull desenes d’entrevistes i declaracions del senyor Galmés prometent una rebaixa del deu per cent en la taxa de residus. La veritat, però, és que com ja és ben sabut, aquesta promesa no serà una realitat. Galmés i els seus socis d’extrema dreta han decidit no davallar la taxa que el Consell cobra als ajuntaments i, per tant, els consistoris no ho podran fer als veïns i veïnes.

La raó de tot plegat és que, lluny d’aconseguir una rebaixa, els actuals gestors han optat per subvencionar amb 43 milions d’euros (que pagarem tots) a l’empresa Tirme, concessionària del servei de tractament de residus. Així, de facto, acabarem pagant més i, en canvi, el rebut no serà més barat. La concessionària del servei té raó quan assegura que l’increment de l’euríbor i també l’augment dels costos energètics obliguen a revisar el preu que paga el Consell. També és cert que l’equip liderat per Galmés no ha negociat amb l’empresa i ha optat directament per assumir la proposta d’augment. Sense dubte una pèssima gestió i un incompliment (altre més) del president.

Davant d’aquesta deficient negociació (per obra o omissió), les preguntes i els dubtes són evidents. No obstant això, també en aquest cas l’hemeroteca ajuda a contextualitzar i entendre l’adopció de determinats acords i la renúncia a allò que van prometre a la ciutadania. En aquest sentit, tenir memòria ens fa estar alerta i vigilants davant d’aquesta nova concessió que només beneficia una empresa que serà regada amb doblers públics. Serà la mateixa empresa a qui el PP va autoritzar a importar els fems d’Europa per ser cremats aquí. Casualitat o no, tant l’actual directora insular de residus (ara nomenada a proposta de Vox després d’abandonar el PP i passar per Ciutadans) com l’actual vicepresidenta del Consell ja eren conselleres i avalaren la iniciativa. Així, amb aquests antecedents, no podem més que preocupar-nos. La política de residus torna a estar en mans d’aquells que ens volien convertir en el femer d’Europa.

En contraposició amb això, en els darrers vuit anys aquesta tarifa ha davallat de manera progressiva, precisament per la bona gestió feta. Ara, en canvi, el Consell haurà d’assumir un cost molt elevat i que minvarà els recursos de la institució i, per tant, afectarà altres polítiques públiques. Una vegada més, es demostra que el Partit Popular és previsible prometent baixar la pressió fiscal en l’oposició i en campanya electoral, i incomplint quan governa. Només hi ha una realitat: Llorenç Galmés ha enganyat els seus votants i tota la ciutadania, com a líder de l’oposició, com a candidat del Partit Popular, i ara com a president del Consell.

PD: les mentides a quin contenidor van?