El sobreturisme i l’obesitat turística

L’Organització Mundial de la Salut defineix l’obesitat com una malaltia social provocada per una acumulació excessiva de greix. Un índex de massa corporal (IMC) superior a 25 es considera excés de pes, i superior a 30, obesitat. Fa uns anys no era considerada socialment com una malaltia, es deia que aquella persona estava molt grassa i que menjava massa.

Amb el turisme ha passat una mica el mateix. Abans es considerava que en determinats llocs i moments hi havia molts turistes, però no arribava a considerar-se un problema seriós. Ara experts de tot el món parlen del «overtourism», que -segons la RAE- s’hauria de traduir al castellà per «sobreturismo», terme semblant al de «sobrepeso».

L’Organització Mundial de Turisme defineix el «sobreturisme» com «el fenomen pel qual determinats llocs d’interès són visitats per un nombre excessiu de turistes, provocant efectes no desitjats per als llocs visitats.» No hi ha cap dubte que Balears pateix de sobreturisme durant els mesos d’estiu, fins i tot arribant a «obesitat turística» en uns quants llocs.

Avui, es té molt clar que l’obesitat és una en malaltia molt important en tot el món desenvolupat. A Espanya, segons dades de l’INE, un 50% de la població té sobrepès. És una malaltia complexa ja que actuen factors genètics, psicològics i socials. L’estrès, l’afecció al menjar, el poc exercici, la depressió, etc., uns hàbits i costums que prolongats en el temps configuren una malaltia mot complicada de tractar.

Es podria dir el mateix del «sobreturisme» i l’«obesitat turística». No tots els destins turístics del món el pateixen. N’hi ha que per la seva natura, com Mallorca, tenen unes condicions «innates» per ser un lloc molt atractiu. Una natura a la qual si han afegit unes condicions socioeconòmiques que han impulsat el model que ara tenim. Després de seixanta anys de creixement turístic intens, el resultat és un excés del pes del turisme sobre l’economia i la vida social de les illes, així com augment del turisme d’excessos associat a un major nombre d’accidents temeraris, suïcidis, violacions, baralles grupals, conflictes amb els residents, alcoholisme, drogoaddiccions, violència de gènere, especulació immobiliària, estrès laboral, etc.

Ara és una època de gran incertesa en una època d’emergència climàtica. Per tant, hem d’entendre l’excés de turisme com una malaltia social que cal evitar i tractar de forma preventiva. A les nostres illes està clar quins són els destins que cal tractar de forma preferent. És un problema que necessita -com l’obesitat- un abordatge interprofessional i sectorial, que integri les accions públiques, privades i les de la societat civil.

El govern ha de coordinar aquest Pla de Transició. Un Pla que inclogui un tractament educatiu i un tractament de reconversió del turisme d’excessos en un turisme sostenible i sa. Un Pla que rebaixi el volum del sector turístic per fer créixer altres sectors: agricultura, tecnologia, serveis sanitaris i socials, habitatge ecològic, energies renovables, etc. Un tractament que inclogui serveis per als residents de les zones madures, com habitatges, serveis sociosanitaris, serveis per a la gent gran, etc. Un Pla que protegeixi els centres històrics de les nostres ciutats d’un turisme de masses que desgasta la vida residencial normal i que pot-ser ja no hi ha volta enrere.