Galmés i la síndrome de Peter Pan

El Consell de Mallorca necessita créixer. La màxima institució del poble mallorquí no pot continuar com fins ara; ha d’emprendre el vol, convertir-se en allò que diu l’Estatut i la Llei de Consells i fer efectiu el nostre autogovern. No obstant això, des de fa unes setmanes la més alta institució insular ha tornat a una fase preadolescent que es nega a créixer i no vol renunciar al seu mantell protector. Ben igual que Peter Pan, el nou Consell de Mallorca no vol assumir les seves responsabilitats. En definitiva, no vol fer-se gran.

El nou govern insular (PP-Vox) ha estat abduït per aquella vocació de no créixer que va tenir Peter Pan. Encara més, la franquícia en la qual el pacte amb els ultres ha convertit la casa de tots els mallorquins i mallorquines ha evidenciat la immaduresa com una forma de ser i d’entendre la política. És per això que cal parlar amb claredat i amb el coratge polític necessari per a ser coherents a través dels fets. El Consell de Mallorca i el seu president no poden continuar en el «País de Mai Més» i han de superar la inseguretat i les frustracions dels adolescents.

Ha estat el mateix president qui ha decidit trair els seus principis i fer costat a l’imperi del capità Garfi, que tantes desgràcies li desitjava a Peter Pan. El pacte amb l’extrema dreta fa en Llorenç Galmés esclau dels seus socis i els seus postulats. Ha pactat amb aquells que no creuen en l’autogovern i que en compte de voler incrementar el poder polític del Consell han vengut, tot just, al contrari. Així les coses, no sorprèn que una de les seves primeres mesures hagi estat renunciar a assumir les competències que per llei li pertoquen assumir al Consell de Mallorca.

Fa uns dies, el president franquiciat va anunciar a bombo i plateret que havia demanat ajuda a la presidenta del Govern per a millorar els problemes de mobilitat de Mallorca. Demanar ajuda!. Cal recordar, però, que en el cas de Mallorca, tot i que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (article 70) deixa definit que les competències en matèria de transport terrestre seran competència dels Consells insulars, la transferència mai no s’ha fet efectiva. Si en canvi a la resta de Consells Insulars que exerceixen plenament aquesta competència d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.

Com en el conte de James Matthew Barrie, Llorenç Galmés es comporta com un nin capritxós que exhibeix una certa reticència i incapacitat per assumir i acceptar plenament la circumstància de ser el president del Consell. D’ell, més enllà de les diferències polítiques, la ciutadania espera que sigui l’adult capaç de resoldre problemes. En canvi, resulta inexplicable que en compte d’assumir una competència demani ajuda al Govern per a resoldre els problemes de mobilitat.

Davant aquesta incapacitat, Més per Mallorca ja ha presentat una iniciativa al Consell de Mallorca amb la intenció que el nou equip de govern iniciï el procés corresponent per a l’efectiu traspàs de competències de transports terrestres. De fet, el Consell ja gestiona carreteres i camins. Només assumint una competència plena i global es pot millorar. No oblidem que la mobilitat ha de ser un dret bàsic i de caràcter universal, atès que facilita l’accés a altres drets, multiplicant i millorant les opcions d’accés al lloc de feina, a l’habitatge, als centres educatius i sanitaris, als serveis comercials, a l’oci, a la cultura, al gaudi del temps lliure així com a la pràctica esportiva.

La pregunta és senzilla: senyor Galmés, aquest dilluns votarà a favor de la nostra proposta? Diu que vol resoldre els problemes de mobilitat. Idò, no faci de Peter Pan bescanviant la seva ignorància per una hora més de felicitat. Sigui coherent.