Tranquils, a Mallorca hi caben 14.500 milions de persones!

Que el turisme té impactes -molts d’ells negatius- sobre el territori i els residents és obvi. Bé, no tan obvi atès l’acord de govern signat per blaus i verds a les nostres illes. Pensar que no fa tant el verd era un color associat a l’ecologisme i l’esperança!

Ja als anys 80/90, a la vista d’aquests impactes negatius, varen néixer conceptes com a turisme sostenible, capacitat de càrrega o turisme de qualitat… una retòrica tan gastada que ja sona buida i sembla poc més que una cortina de fum per emmascarar el manteniment del creixement.

Independentment dels indubtables beneficis que també aporta el turisme, el gran problema és que com a sector ha deixat d’estar al servei de les Illes Balears. Ben al contrari són les illes qui estan al servei del turisme. El turisme és el sistema que governa, i les Illes Balears, el seu territori, els seus recursos i les seves institucions són un subsistema subordinat seu. El ritme del fenomen turístic és incontrolable, d’aquí la incapacitat per posar-hi qualsevol mena de topall. Creure que el seu control està en les mans de les institucions illenques és una il·lusió.

Es considera que es poden posar 4 persones dretes a un metre quadrat. Mallorca té una superfície de 3640 km2, per tant, hi cabrien 14.560 milions de persones, és a dir, quasi el doble de la població mundial. Podríem tenir a tot el món a la vegada a Mallorca i encara deixar buits espais com la Serra de Tramuntana. Aquesta és la capacitat de càrrega física de l’illa; inassumible òbviament -esper que fins i tot pels signants de l’acord de govern- en termes de desenvolupament sostenible.

L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va definir la capacitat de càrrega com el nombre màxim de turistes visitant en un mateix moment un determinat lloc, sense causar a l’ambient cap destrucció d’ordre físic, biològic o econòmic, i sociocultural, ni una degradació inacceptable del grau de satisfacció del turista. Els condicionants imposats en aquesta definició són el reflex d’una opinió política concreta, tan vàlida com qualsevol altra, i ajuden a entendre el concepte, però no permeten calcular numèricament la capacitat de càrrega. D’aquí que s’hagin utilitzat paràmetres tan diversos com el nombre de turistes anuals o el nombre de metres de platja per turista, cap d’ells científicament exacte ni extrapolable a territoris de característiques diferents.

Amb aquests criteris es va analitzar fa ja molts anys (Machado, 1989) la situació del turisme i de la deterioració paisatgística a les illes Canàries, però també d’altres illes, creant-se una fórmula (no exempta de subjectivitat) basada principalment en el nombre de places turístiques, que no hi ha espai per detallar aquí. La fórmula es va discutir i adaptar en la seva aplicació a les Illes Balears que es consideraren unes illes, pel seu origen continental, menys fràgils que les Canàries d’origen oceànic. Així i tot, l’estudi -publicat el 1992- va determinar que la situació de les illes Balears era molt més alarmant, ja que totes les nostres illes havíem superat clarament (triplicat en el cas de les Pitiüses) la seva teòrica capacitat de càrrega: Mallorca 152%, Menorca 158%, Eivissa 324%, Formentera 296%.

És a dir, el seny indicava fa ja més de trenta anys, quan les alarmes per l’escalfament global eren només cosa de quatre ecologistes exaltats, que només era viable una política turística de creixement qualitatiu, en cap cas quantitatiu. En canvi, les xifres de visitants, places turístiques, creuers o vols han crescut de manera desorbitada aquestes tres dècades (vegeu els Anuaris de Turisme del GOIB).

Caldria també obrir el debat de què entenem per turisme de qualitat, erròniament assimilat a luxe i exclusivitat. Turisme de qualitat no és l’arribada de turistes molt rics, també com més millor i que gasten molts de dotblers (que van a parar en unes poques mans). Un turista de qualitat és un turista que produeix poc impacte ambiental, es vincula als valors intrínsecs de l’illa (i no als afegits), consumeix i utilitza productes locals, no prostitueix la cultura local, no reescalfa l’economia…