TEMPUS EST IOCUNDUM

Hi ha partit

Joan Riera

Joan Riera

Els comentaristes esportius empren aquesta expressió quan les forces estan equilibrades. Sembla que pel 28 de maig hi ha partit. Que la carrera cap al Consolat està igualada. Ho diuen les enquestes. Així ho consideren la majoria dels interessats per la política. És la sensació més estesa entre els candidats.

Aquestes darreres setmanes he escoltat a la majoria dels aspirants a la presidència del Govern, a la del Consell i a la batlia de Palma. Els passats dilluns i dimecres he compartit hora i mitja amb cada una de les dues dones que es disputen la presidència de Balears. Ha succeït gràcies a una iniciativa del Cercle d’Economia, que presideix Josep Vicens.

Marga Prohens ha aixecat el vol durant els anys al Congrés. Afirma rotundament que l’ecotaxa es mantindrà si hi ha un govern dels populars. Només matisa una cosa: es destinarà a la finalitat per a la qual va ser creada. És a dir, si ve del turisme, retornarà al turisme. Que lluny queda aquest PP dels que atacà sense pietat a Francesc Antich i Celestí Alomar quan s’implantà l’impost!

Es mostra molt contundent en rebutjar una opció que sobrevola aquesta campanya: Jaume Martínez, candidat a la batlia de Palma, no serà el cap que s’entregarà a Vox si es necessita el suport de la ultradreta. Les afirmacions rotundes moltes vegades es queden en un no res després de parlar les urnes, però la vehemència i l’energia emprades en la defensa de l’exconseller de Turisme, la deixaran en una situació molt incòmoda si, finalment, Fulgencio Coll es converteix en el nou batle.

Francina Armengol s’ha convertit en un animal polític capaç de sortir ben parada d’una pandèmia com la de la Covid, de la crisi generada per la guerra d’Ucraïna i dels suposats errors de Pedro Sánchez. Controla els temps i les dades. Defensa la gestió que ha desenvolupat amb una idea força: les seves polítiques, fins i tot les que semblen més populistes, són un escut social per protegir als més desafavorits. Una política que contraposa a les implantades pel PP durant el mandat de Mariano Rajoy.

Fins i tot, els votants escorats a la dreta, però allunyats del fanatisme, li reconeixen la seva altària política. De fet, en aquestes eleccions aspira a quasi igualar a Gabriel Cañellas en anys de permanència al Consolat.

Les dues candidates principals poden protagonitzar un debat molt interessant i aclaridor a IB3. Una confrontació d’idees que ningú, ni polítics rivals ni juntes electorals, han de furtar als ciutadans.

Amb dues adversàries de pes, el triomf o la derrota es poden trobar en detalls com aquests: Primer. Manté el PP la capacitat de mobilització dels anys del rodriguisme o s’ha esvaït? Encara és el PSOE una estructura adormida o ha aconseguit enfortir-se des del poder? Segon detall. Quina serà la capacitat de resistència d’un Podem desgastat per les disputes entre partidaris de Yolanda Díaz i Pablo Iglesias? Tercer. Serà El Pi de Josep Melià allò que mai assolí el de Jaume Font? Amb altres paraules, serà decisiu i, si ho és, on anirà el seu vot? Quart. Tothom predica la defunció política de Ciutadans. Aniran tots els seus vots cap a la dreta, com diuen les enquestes, o es repartiran entre l’electorat? Cinquè. Pagaran els candidats socialistes el desgast de Sánchez que proclamen els mitjans de la dreta madrilenya? O aquesta minva de suport no és tan accentuada, un fet reconegut pel mateix Núñez Feijóo? Sisè, però el més important de tots. Què succeirà a les circumscripcions de Menorca, Eivissa i Formentera? Sobretot, què succeirà a les Pitiüses i en el districte moltes vegades decisiu de l’illa més petita?

Queden trenta–set dies de partit i les forces estan equilibrades. Mobilitzar l’electorat propi i no cometre errors és tan simple com difícil per guanyar.

Post scriptum curiós. Una anècdota que em feren veure alguns dels organitzadors. Els candidats vesteixen de color gris o obscur, però de les set candidates que ja han participat en el cicle del Cercle d’Economia, cinc vestien de blanc. Casualitat o és la nova tendència marcada pels ‘spin doctors’ dels nostres polítics?

Suscríbete para seguir leyendo