El turisme de creuers: un mal negoci per a Palma

Les Balears eren l’any 2019 el segon destí de la Mediterrània pel què fa al nombre de passatgers de creuers, només per darrera de Barcelona: més de 2,6 milions de passatgers, pels 3,1 milions a Barcelona, en ambdós casos per davant de Roma, Venècia, etc. (dades CLIA, 2019). I les xifres, després del parèntesi de la pandèmia covid, sembla que es recuperen i prosseguiran a l’alça si el recent acord entre el govern i l’associació d’empreses de creuers no ho evita (que no crec). Què se n’ha de fer d’aquestes xifres? Són bones per a les Balears, per a Palma? Doncs no ho són, fins i tot si, com faré en aquest línies, ens centrem estrictament en termes econòmics i de negoci, i deixem de banda les qüestions medi ambientals i d’impacte directe en la qualitat de vida dels residents.

Com pot ser que el turisme de creuers sigui un mal negoci per a Palma si contínuament tenim notícies d’informes que ens en mostren un impacte econòmic positiu en milions d’euros i de milers de llocs de treball creats? Per exemple, no fa tant Deloitte va fer un d’aquests informes, pagat per l’associació d’empreses de creuers (CLIA), en els que s’explica que per a les Balears el turisme de creuers va suposar el 2018 més de 500 milions d’euros i més de 4000 llocs de treball. Aquests, però, són mals informes que usen una metodologia que no funciona correctament per a les Balears (ni a molts d’altres destins), que no només sobreestimen l’impacte sinó que de fet fins i tot pot proporcionar xifres positives quan en realitat l’impacte és negatiu. I això és així pels supòsits implícits que hi ha a la metodologia (la de les taules input-output), irreals a les nostres illes. Així se suposa que en l’economia: (1) no hi ha restriccions en l’oferta de factors de producció (treball, infraestructures, territori, etc.); i (2) no hi ha interacció entre els diferents mercats o segments. I què implica que aquests supòsits no es verifiquin a l’hora d’avaluar l’impacte econòmic del turisme de creuers?

1 / A un nivell més general, apostar pel turisme de creuers en una economia com la balear que fa dècades creix en nombre de turistes, de treballadors i de població, que segons molts indicadors està massificada i saturada, amb un sector de l’habitatge altament tensionat, és afegir més llenya al foc del model econòmic-turístic que pretesament es vol modificar. Posem un exemple molt concret: què passa amb els taxis quan arriben varis creuers a ciutat? Doncs bàsicament que pels residents és molt difícil de trobar-ne un, fins i tot en cas d’urgència. Aquests informes que sempre troben un impacte positiu al turisme de creuers simplement suposen que apareixen màgicament més taxis per a servir els nous clients. L’impacte econòmic ‘positiu’ només hi seria si el què es fa és posar més taxis a ciutat; i això, es clar, vol dir seguir creixent com s’està fent de ja fa anys, prosseguint amb la saturació i massificació de l’illa (i la ciutat).

2 / A més, però, el turisme de creuers pot afectar negativament el turisme de qualitat que voldria venir a la ciutat. Per una banda, els creueristes que venen a Palma hi fan poca despesa: la majoria dels creueristes són de trànsit que només hi passegen unes poques hores, deixant-hi pocs diners; però fins i tot els de base, que pugen al creuer a Palma, en una gran majoria no hi passen cap nit. Per altra banda, semblava que Palma havia fet una certa aposta pel turisme de qualitat mitjançant l’obertura d’un elevat nombre d’hotels boutique en el centre històric de la ciutat, hotels (i serveis) adreçats a una clientela d’alt poder adquisitiu disposada a pagar força diners per passar uns dies a ciutat. Quan arriben milers de creueristes a port, però, aquests passejaran pel centre de la ciutat, massificant-la i fent la per tant menys atractiva pels turistes dels hotels boutique. Hi ha força evidència empírica obtinguda d’altres destins que mostra com a molts turistes, especialment als d’elevat poder adquisitiu, no els hi agrada els entorns massificats. És una conseqüència, també sustentada amb dades, que una ciutat amb molts de creueristes pot expulsar turistes d’un perfil clarament més interessant que generen un millor negoci. No estic dient res nou, res que els experts en estratègia empresarial no sàpiguen de ja fa anys: una bona estratègia requereix renúncies, dir no a determinades activitats i clients, i pensar com les diferents coses que fa l’empresa es relacionen entre si. El mateix s’ha de fer al dissenyar una bona estratègia turística per a Palma.

Resumint, contrari al què indiquen molts dels estudis (sovint finançats per la indústria), hi ha molt bones raons per pensar que el turisme de creuers a Palma és un mal negoci. La conseqüència, es clar, és que convindria controlar-ne i reduir-ne l’afluència a ciutat. Recentment, en principi en aquesta línia, el govern ha arribat a un acord amb les empreses del sector per a limitar-ne l’arribada dels creuers. Tot i que en la bona direcció, al meu parer l’acord és insuficient. Això però ja ho explicaré en un proper article.