El primer Auditòrium Glosa Fest(a)

Després d’haver deixat reposar les emocions, el goig i el gaudi de l’esdeveniment organitzat per l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca i l’Auditòrium de Palma, Auditòrium Glosa Fest (a) –dia 2 d’abril-, i del qual Diario de Mallorca se n’ha fet un ressò especial, paga la pena fer-hi unes reflexions. L’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga, presidida per Mateu Llodrà (+), amb Júlia Mula, Jordi Llull, Margalida Cortès, Joan Barceló (+), Sebastià Nicolau (+), Felip Munar, va organitzar tres Mostres Autonòmiques de Glosat i set Mostres Internacionals, en les quals intervingueren improvisadors d’arreu del món (1999-2009); allò fou una explosió per fer vibrar un art que duia camí de desaparèixer, ja que aquí només quedaven glosadors majors. L’any 2010 n’agafà el relleu l’ACGdM, formada per glosadors i glosadores sorgits, alguns, d’aquella primera embranzida, i d’altres que s’han format a través dels tallers al Molí d’en Polit de Manacor, seu de l’Associació. El mateix 2010 ja vam organitzar una trobada internacional on el Teatre Principal va sentir el batec de Tomasita Quiala –improvisadora cubana- i els italians -impprovisattore d’ottavine-, així com els mallorquins.

Aquest primer Auditòrium Glosa Fest (a) tendrà continuació –de fet ja hem començat a parlar sobre l’organització per al 2024-, ja que és un veritable avanç per la glosa entrar dins un lloc magnífic i poder mostrar-hi l’art de la improvisació. Fins fa dos dies, els glosadors eren personatges que no sobresortien més enllà de la glosa de taverna o familiar, com si el seu art fos de segona, i la seva esdevingués una cultureta amb lletres petites. Però la glosa és l’exercici mental més complet que pot congriar el cervell i el cor d’una persona. I els glosadors copsen el batec de la gent que viu en un lloc i en un espai determinats, i en són referents, i poden fer art dels esdeveniments col·lectius que traspassen els llindars individuals i afecten a un grup.

Hi ha hagut molta gent que hi ha fet feina en aquest esdeveniment, començant pel mateix Marc Ferragut i l’incansable Joan Bauçà de l’Auditòrium, així com tot el personal –magnífics professionals- de la casa; però també tots i cada un dels glosadors –i aficionats a la glosa- que des dels pobles estant van coordinar l’eixida amb autocars fins a l’Auditòrium. Hem d’agrair, així mateix, la bona predisposició dels Ajuntaments de Mallorca que van col·laborar en aquest aspecte: Alcúdia, Algaida, Campos, Felanitx, Lloret, Llubí, Manacor, Montuïri, Muro, Pollença, Porreres, sa Pobla, Sant Llorenç, Santa Maria, Santanyí, Sineu, Son Servera, i també a l’OCB, especialment a l’agrupació de Sóller i Vilafranca. I l’ajut de la Direcció Insular de Cultura, en especial a la Consellera Isabel Busquets; pensam que aqueixa és una bona manera d’incitar la Cultura.

I una referència especial als GdM. Han demostrat que estan a l’alçada dels millors del món, i això ho hem dit en les trobades que fem tot explicant l’evolució gairebé miraculosa de la glosa mallorquina. Ens demanen com ho hem fet, què ha succeït: d’estar a punt de desaparèixer, amb vint-i-cinc anys ha passat a emmirallar el món de la poesia oral improvisada. Però no només els qui varen sortir damunt l’escenari (Mateu Xurí, Maribel Servereta, Miquel Boireta, Miquel À. Campaner, Cati Eva Sollerica, Macià Noto i Pau Descalç), sinó tots els glosadors que també haguessin pogut sortir i que ho varen viure amb una emoció i unes vivències úniques. De fet, al dinar que vam fer al Restaurant de na Marisol a Lloret, els glosadors Mosset, Pipiu, Mostel, Foraster, Alícia, Ma. Magdalena, Ramon, Carnisser, Fus, Lluís,... van poder compartir la glosa amb Tomasita Quiala, Luís Papillo i Fernando Murguita, amb la mateixa destresa que vam viure a l’Auditòrium de Palma.

Hem rebut centenars de comentaris molt positius i engrescadors. N’hi ha un, d’un GdM, Ivan Antich, que resumeix les nostres sensacions: «Tenc sobreexitació, sobretot d’emocions, vaig plorar i molt, estava nerviós també, casi igual que els que glosaven, el cor em va anar a mil tot el temps. I al final em vaig fondre dins una abraçada amb la passió, la il·lusió, el respecte, l’amor, l’enveja sana i amb tot el que representa per jo esser glosador, i avui, per això, pareix que m’ha passat un tren per damunt, i en certa manera es així: m’ha passat per damunt un tramvia anomenat glosa, que ha reafirmat la meva passió, el compromís i el meu orgull de ser glosador». Orgull de ser glosador, quines paraules tan explícitament belles!

Quan tota la gent de l’Auditòrium es va posar dreta per aplaudir durant un parell de minuts, li vaig dir a Tomasita a cau d’orella: «¿Oyes cómo te aplauden? Todos están de pie para agradecer tu genialidad». Tomasita em va agafar la mà, em va estrènyer fort, i em digué: «Sí, lo siento en mi corazón, però daría un par de años de mi vida para poder-lo ver». I nosaltres ho vàrem viure.