Gratis total

L’expressió «gratis total» es popularitzà a les darreries dels anys vuitanta. Es divulgà que alguns consellers del Govern de Gabriel Cañellas viatjaven de franc per gràcia de la Trasmediterránea. Sempre m’ha sorprès que empreses i entitats públiques i privades regalin entrades a espectacles, cotxes i rellotges a milionaris que podrien pagar deu vegades el valor del present. En canvi, prefereixen augmentar els preus per a aquells que amb prou dificultats veuran mai un partit del Reial Madrid, una òpera o un concert.

Des d’aquest punt de vista es podria dir que la política de gratis total de Francina Armengol i José Hila és redistributiva. Regalen els viatges en tren, autobús o les quotes de les escoletes als ciutadans més desafavorits.

L’objectiu inicial d’aquestes iniciatives, inaugurades per Pedro Sánchez amb la bonificació de la benzina, era lluitar contra la inflació. No ens enganyem. Els hipotètics rèdits electorals són ben presents en el pensament del president, la presidenta i el batle. No debades, aquest és un any en el qual ens fartarem de votar.

La primera objecció a les mesures és que beneficien igual a aquell que pot pagar el servei sense problemes que al pobre. Seria més justa una política que bonifiqui les famílies d’ingressos baixos, però sense repartir el mateix manà a les que gaudeixen d’ingressos alts.

El segon emperò és que s’està produint una descapitalització d’aquests serveis públics. A la llarga tendrà conseqüències en la prestació. De fet, el fort i lloable increment dels usuaris de Serveis Ferroviaris ha deteriorat la qualitat, segons repeteixen les associacions d’usuaris.

El tercer és que resulta improbable que el Govern i l’Ajuntament de Palma puguin conservar molt de temps el muscle financer per a mantenir-les. Els doblers barats del Banc Central Europeu s’han acabat. Els increments dels ingressos tributaris comença a donar algun símptoma de flaquesa. Fins a novembre de l’any passat, la recaptació per IVA passà dels 1.645 milions, enfront dels 997 de 2021 o els 1.422 del 2019. El mateix es pot dir de l’ecotaxa, l’IRPF o les transmissions patrimonials. Però la bona tendència de l’economia es frenà el segon semestre, encara que sense arribar al cataclisme que preveien –i desitgen?– les dretes.

La pujada dels tipus d’interès ha causat una caiguda superior al 10% en la venda d’habitatges a Espanya durant el darrer trimestre de 2022. A Balears, que té el preu més car de l’Estat (3.257 euros el metre quadrat), la caiguda ha estat inferior, prop del 4%. Però la tendència, especialment pel que fa a les previsions de desembre, posa en perill la dinàmica creixent dels ingressos. I, si baixen, serà necessari retallar.

Tot això succeeix amb un horitzó electoral que en menys de cent dies avaluarà la continuïtat d’Armengol o l’arribada al Consolat de la Mar de Marga Prohens. Presumptament, cal afegir. Em venen al cap tres preguntes. Realment creu la presidenta que els beneficiaris del gratis total aniran massivament a votar-la a finals de maig? Si guanyen les esquerres i es produeix una caiguda dels ingressos, es podrà mantenir la promesa de gratuïtat pel període anunciat, que abraça tot el 2023? Quin temps duraran les rebaixes si hi ha un canvi de govern?

Post scriptum 1. El primer gratis total del Govern d’Armengol fou l’aparcament de Son Espases. Uns anys després, ningú se’n recorda que abans cada vehicle omplia les butxaques de Florentino Pérez per gràcia de Jaume Matas, però molts es queixen dels problemes per trobar un lloc on deixar el cotxe. Veu, presidenta, com n’és de feble la memòria dels votants?

Post scriptum 2. El batle d’Alaró, Llorenç Perelló, participa en una taula rodona a la convenció municipal del PP. Es troba amb els seus col·legues de Màlaga, Pamplona i el candidat de Barcelona, entre d’altres. Qui el presenta destaca la seva doble llicenciatura en «derecho y lengua y literatura?». Quina llengua? Espanyola? Anglesa? Russa?… No, Perelló ho és en llengua catalana. La de Ramon Llull, la d’Ausiàs March, la de Jacint Verdaguer. Per què no ho diu el presentador? El PP és incapaç d’assumir la paraula català i només utilitza Catalunya per treure vots lluny del Principat.

Suscríbete para seguir leyendo