El català a la sanitat, quatre mots de la veritat

L’Obra Cultural Balear fa dies que s’ha posat al capdavant de la mobilització contra l’exempció del català a la sanitat balear, una mobilització que, a poc a poc, ha anat aglutinant adhesions i suports. Després de mesos de feina intensa, de negociacions i d’anàlisi de la situació, consideram necessari insistir en els motius que ens duen a actuar amb tanta de contundència en relació a aquesta decisió del Govern de les Illes Balears; una contundència que ens fa plantejar presentar un recurs contenciós contra el pla d’estabilització d’interins de la sanitat pública i que podria derivar en la paralització i suspensió d’aquest procés.

En primer lloc, els objectius fundacionals de l’OCB, i ja se n’han complert 60 anys, deixaren ben palès que la defensa de la llengua catalana i la seva progressiva normalització, a tots els àmbits de la nostra societat, era l’objectiu fonamental de l’entitat i la seva principal raó de ser.

En segon lloc, perquè sempre que s’actua contra els drets lingüístics dels ciutadans, i el sector sanitari és el que més queixes dels usuaris registra en aquest sentit, estam obligats a denunciar els fets i a exigir canvis en el comportament de les administracions. I, finalment, perquè en relació al tema que ens ocupa, el Govern de les Illes Balears no transmet la realitat tal com és.

L’OCB sempre ha cercat el consens en matèria lingüística perquè estam convençuts que és la millor manera per fer avançar l’ús de la llengua catalana. En aquesta ocasió però, hem topat amb una manca de sensibilitat del govern i amb una actitud poc conciliadora cap a les propostes exposades per la nostra entitat. L’OCB considera que és ben hora d’acabar amb arguments perversos i falsos que situen el requisit de llengua catalana com a motiu de tots els problemes de la sanitat balear. El Govern, amb l’actual procés d’estabilització d’interins, defensa que vol atreure professionals de la sanitat que puguin incorporar-se a les Illes Balears procedents d’altres territoris de l’Estat espanyol i que cobreixin les especialitats deficitàries, als quals, de forma excepcional, la llei preveu l’exempció de coneixements de català; però allò que no explica amb claredat el Govern és que el seu objectiu principal és consolidar places de la sanitat (unes 2.000), que són actualment ocupades de forma interina. Per tant, els professionals ja hi són i molts ja tenen l’acreditació exigida de llengua catalana. Quan el Govern decideix aplicar aquesta exempció al 100% de les places del personal sanitari del Grup A1 (especialistes en medicina) i a la pràctica totalitat del Grup A2 (personal d’infermeria), no només fa un ús abusiu d’una norma excepcional, sinó que discrimina els professionals que sí s’han preocupat de tenir una acreditació de llengua catalana i, sobretot, menysprea i vulnera el dret dels ciutadans de rebre una atenció en la llengua pròpia de les Illes Balears.

L’Obra Cultural Balear espera que el Govern recapaciti, que rectifiqui i que torni al marc legal que concedeix un termini de dos anys (dos anys per a unes persones capaces de treure un grau de medicina i una llicenciatura en infermeria!) per a que tots els aspirants a disposar d’una plaça definitiva a la sanitat balear acreditin els seus coneixements de llengua catalana. Un requisit que, d’altra banda, sí es manté per a altres places. Per exemple, s’exigeix acreditació de català a un dietista-nutricionista o a un fisioterapeuta, però no al personal d’infermeria, quan tots tres són del mateix grup professional. Consideram que els afectats per aquest procés d’estabilització i la societat balear entendran que no té sentit posar-lo en perill i aquest és el risc que assumirà el govern si no rectifica i s’inicia un procediment judicial que podria paralitzar-lo o tombar-lo de forma definitiva.

Per tot això, apel·lam a la sensibilitat i al compromís del govern, ja que sovint s’ha manifestat a favor de la defensa de la llengua catalana, però la política són fets. La sanitat és un servei fonamental de qualsevol societat que aspiri a garantir un nivell de benestar digne als seus ciutadans, però la manera com s’ofereix aquest servei no és una qüestió menor, la qualitat del servei també passa per respectar tots i cada un dels drets dels pacients, els lingüístics, també.