Cada any per aquestes dates, quan es tramiten els pressuposts generals del Govern de les Illes Balears per a l’any següent, proliferen informacions sobre l’augment del capítol 1 de ‘despeses’ de Personal: l’increment del nombre de personal empleat públic i el ‘preu’ que s’ha de pagar per això. Al nostre parer, són informacions tendencioses.
Les administracions públiques són ‘empreses’ de serveis, la majoria serveis públics bàsics, com ara l’educació, la sanitat o els serveis socials, prestats per persones. Evidentment, el capítol 1 de Personal té i ha de tenir un pes rellevant en el total del pressupost, perquè aquests serveis els presten persones, i no robots ni màquines autònomes (si fos així, serien els capítols 2 o el 6, els més rellevants).
Les notícies són esbiaixades perquè només es destaca el total de la ‘despesa’ en números absoluts o l’increment de personal contractat, però no s’aporten altres dades que expliquen aquests augments, com —per exemple— l’increment del nombre d’alumnes matriculats als centres de les Illes Balears, que el percentatge d’alumnat estranger és el més alt de tot l’estat espanyol, o que la inversió en atenció primària no arriba a la mitjana estatal, que falta molt de personal a l’Ibsalut per a no haver de derivar l’atenció especialitzada als hospitals privats.
En Educació, la matrícula en centres públics ha crescut des del curs 2015-2016 en 13.546 alumnes, amb una procedència ben diversa i reflex del creixement de la població a les Illes Balears, on el 46% de la població no hi ha nascut (Memòria CES del 2021, Padró del 2021) i on l’alumnat estranger representa un 16,3% —17,1% als centres públics— del total, mentre que a l’estat la mitjana és del 10,3% (Anuari de l’Educació del 2022).
En Sanitat tenim les llistes d’espera desproporcionades, les urgències saturades massa sovint, cites prèvies que es donen per a una setmana o més i on s’ha de derivar l’atenció mèdica a la sanitat privada.
En l’Administració local tenim escoletes 0-3 anys on s’ha d’externalitzar el servei i s’han de carregar quotes excessives a les famílies.
En els serveis socials, manquen professionals per a atendre les persones majors i també s’han d’externalitzar serveis.
Sobren docents, sanitaris, treballadors que presten serveis socials? Si volem serveis públics, hi ha d’haver personal empleat públic. L’alternativa al capítol 1 de Personal de les administracions públiques és el capítol 2 —externalització dels serveis— o el capítol 6 —projectes d’inversió (que suposen temporalitat i precarietat) o que el servei sigui privat i no apareixi a cap capítol del pressupost. Per això, posam entre cometes expressions com ‘cost’, ‘despesa’, ‘preu’, perquè la contractació de personal empleat públic s’ha de considerar inversió i només en un llenguatge neoliberal es pot considerar una despesa, un cost o un preu. Llenguatge neoliberal que l’esquerra política, massa sovint, també assumeix.
La millor inversió per a garantir uns serveis públics a l’abast de qualsevol persona, de qualsevol nivell socioeconòmic, és el pressupost destinat al personal empleat públic.
