El debat de la no alternativa

Els passats dimecres i dijous va tenir lloc al Consell de Mallorca el darrer debat de política general d’aquesta legislatura. Semblava que era un espai idoni per fer balanç de la gestió d’aquesta legislatura i fer propostes de futur, immediat i més llunyà.

La presidenta Cladera va demostrar tenir una planificació perfectament estructurada, amb mesures concretes per pal·liar els efectes de la inflació a la classe mitjana i més vulnerable i amb una visió a llarg termini del què hauria de ser Mallorca, un territori sostenible social, econòmica i mediambientalment, el verdader full de ruta dels Acords de Raixa.

Es podien discutir les 13 mesures anunciades, per lluitar contra la inflació, per valor de 22 milions d’euros, però és innegable que suposen un ajut per travessar els propers mesos que, per molta gent, no seran senzills. També és innegable que són unes mesures pensades per la realitat del propi Consell, que no té capacitat fiscal, ni recapta imposts.

Ningú no ho va fer. L’oposició es va limitar a criticar unes mesures que difícilment coneixia en profunditat. Davant qualsevol proposta la resposta és no, sobretot dels partits que anuncien, cada dia, que governaran la institució.

També es podia haver discutir el pla d’inversions de «Mallorca Circular», estratègia d’inversions dels fons Next Generation per aconseguir aquesta triple sostenibilitat, per valor de 800 milions d’euros. Tampoc ningú no ho va fer, i per segon any consecutiu.

Però això no és el més greu. Sentir el portaveu del PP, el senyor Llorenç Galmés, tirar d’argumentari fins al punt de dir que, per lluitar contra la inflació, el que s’ha de fer és baixar els imposts (el Consell no en recapta) i criticar amb fermesa la llista d’espera de Sanitat, l’educació i la manca d’habitatge, tres competències absolutament alienes al Consell, fa autèntica vergonya. Devia haver plagiat el discurs del debat fet al Parlament?

Sé que és difícil de creure que una persona que pretén ser president del Consell no sigui capaç de saber, després de tres anys i mig que el Consell no cobra imposts o que no competències en educació, sanitat o habitatge, però val la pena veure el vídeo per comprovar la trista realitat, la mateixa que va fer dir a Feijóo, quan va venir aquí, que estava encantat d’estar al «cabildo» de Mallorca.

Definitivament, aquests dies ha quedat ben clara la diferència entre una presidenta amb visió de futur, amb propostes clares i definides i encara més important, que sap com dur-les a terme, front una oposició que no té cap proposta de futur i, encara pitjor, llevat del Pi i de C’s, tampoc té cap intenció de discutir les propostes que fan per mirar de consensuar-les, fent-hi aportacions que, de ben segur, anirien en benefici de la ciutadania.

Tenim plena ocupació, creixem el doble que Madrid o quatre vegades més que Múrcia, incrementen molt els contractes indefinits, i el salari mínim interprofessional ha pujat gairebé un 40% i les pensions ho faran en un 8,5%, amb el seu vot en contra, clar, però el futur immediat, conseqüència de la guerra d’Ucraïna, és incert, és evident que els efectes de les dades anteriors ajudaran a travessar aquests mesos. També ho faran les mesures proposades pels Governs estatal, autonòmic i insular.

La realitat sempre és única, i si una cosa ha quedat clara del debat d’aquesta setmana és que no hi ha alternativa. És l’única conclusió possible després d’assistir al debat de política general del Consell.