En l’escenificació del seu poder, el President Putin ha intentat situar-se més a prop del fulgent imperi dels tsars que de la gris burocràcia dels alts dirigents de l’URSS posteriors a Stalin, l’únic que roman com icona intocable. A l’hora de triar els millors referents de la història de Rússia sobre els que ha volgut assentar el seu mandat, ha elegit els èpics i daurats segles dels tsars en comptes dels gens refinats i poc atractius anys de la Unió Soviètica, sobretot els finals, pel testimoni que foren de la seva caiguda i desaparició.

Putin ha convertit el Palau del Kremlin, residència oficial del president, en el símbol i marc del poder absolut d’un sol home: ell. L’edifici ocupa 25.000 metres quadrats, compta amb 700 sales, està construït amb tones de marbre, adornat amb fustes nobles i il·luminat amb grans aranyes auríferes. L’enorme sala de reunions és sàdica, crea distàncies que empetiteixen els interlocutors més imponents i acovardeixen els més valents. La molt costosa disfressa monumental, indumentària i cesarista de Putin no ha pogut esborrar la vertadera identitat de l’obscur i cobdiciós funcionari soviètic que ha convertit Rússia en l’estat més perillós, més corrupte i més odiat del món.

L’única cosa que tenen en comú, posem, el tsar Alexandre I i Vladimir Putin és el seu menyspreu per la democràcia i els drets humans. En termes de política internacional, la diferència és escandalosa. Alexandre I dugué les regnes de Rússia durant els anys de les guerres napoleòniques. Es va aliar amb Àustria, Gran Bretanya i Prússia, va destrossar la Grande Armée de Napoleó quan gosà envair Rússia i va tenir l’ocurrència de celebrar la victòria amb una divertida i pacífica desfilada militar de 160.000 soldats russos... a París! Derrotat el gran cors, els reialmes guanyadors convidaren França al Congrés de Viena per negociar tots plegats les noves fites d’Europa a ritme de Westfalia. Què ha fet l‘aprenent de tsar, a part del ridícul? Ha envaït un país germà, l’ha destrossat, ha llançat bombes contra civils i en quatre setmanes l’única cosa que ha guanyat és el rècord Guinness de països enemics.