Les Balears i els 500 anys del descobriment de les Filipines

PRIMERA ÈPOCA (1565- 1767)

Balears formà part de seguida entre les regions que oferiren personal a Filipines en la implantació del cristianisme. Així entre els primers missioners, nascuts a les Baleares que moriren a Filipines en el segle XVII foren en 1631: l’agustí, Bartomeu Estelrich i el jesuïta Didac Saura Vell (Alaior, 1598 - Filipines, 1631).

D’aquest menorquí podem referir aquestes particularitats: procedia d’una família burguesa d’Alaior. El seu avi havia estat Notari de Ciutadella. Quan compli 12 anys, el dugueren per estudiar al col·legi de Monti-sion de Palma de Mallorca (1610) on encara vivia el qui fou Sant i era el porter del col·legi, Alonso Rodriguez, amb quí tractà ocasionalment aquest alumne menorquí i que amb ell va conèixer de més prop la vida religiosa i la vida dels missioners jesuïtes que començaven a espargir-se no només per l’altra part de l’Atlàntic sinò també entre les illes del Pacífic. Fou d’aquesta manera que Didac entrà als 17 anys a la Companyia de Jesús i demaná més tard passar a les Filipines. Salpà a Cadiz cap a Méxic el 1623 des d’on, atravessant el Pacífic, arribà a Filipines en companyía d’un grup que en total eren dotze jesuïtes espanyols. Allà es dedicá sobretot a la evangilització dels indígenes i per ells fou envenenat el 1631. A Alaior li dedicaren un carrer.

També és d’aquest segle XVII el jesuïta Rafel de Bonafé, (Palma 1606 - Filipines 1668). Arribà a Orient als 25 anys d’edat. Ensenyá Humanitats, Filosofia i Teologia. Fou rector del col·legi de San José de Manila i fou per dos perïodes Provincial de tot el territori filipí. Una nota curiosa del P. Bonafé és que desde Filipines envià al col·legi de Monti-sion de Palma una preciosa creu de marfil, que encara aquí, després d’uns 400 anys, es conserva i es venera.

Del segle XVIII, és també el P. Cristòfol Miralles Manera (Montuïri, 1625 - Filipines, 1707). Fou el primer missioner que començá a edificar esglésies de pedra. La seva estada a Filipines durà 57 anys.

També és d’aquest segle el jesuïta Antoni Javier Mir (Palma, 1681 – Palapag, 1727). Era artista i ensenyà als indis a fer escultures.També construí pels indis una classe de barca que es deia “caracoa”, parescuda a la mallorquina amb la vela llatina.

L’any 1767 fou l’expulsió dels jesuïtes pel rei Carles III d’Espanya i dels seus territoris d’ultramar. De Filipines foren expulsats els jesuïtes de les Balears. Naturals de Palma eren Cristófol Ferragut, Ignasi Descallar i Joan Mesquida. De Pollença, Pere de Santa Cruz. De Llucmajor, Baltasar Salvà. D’Eivissa, Antoni M. Guasch. Sense conèixer el seu lloc de naixement, però sí de Mallorca: Joan de Rios, Jaume Bestard, Antoni Rupert, Ponce Picornell, Antoni Marimón i Jeroni de Varas.

SEGONA ÈPOCA: 1859- 1924

D’aquesta época l’autor d’aquest estudi no disposa en aquest moment de l’acció dels qui en aquesta época eren agustins, franciscans o dominics. Només tenim a mà la relació de la tasca efectuada a Filipines pels jesuïtes, que, com és natural, no fou fácil pels jesuïtes tornar a Filipines, ja que es tractava d’un nou començar de les seves obres, deixades feia quasi 100 anys. No fou possible entrar de bell nou a les Filipines pels jesuïtes fins el 1859. Aleshores ja havien mort quasi tots els jesuïtes de l’any de l’expulsió (1767) i no havien entrat a la Companyia, de bell nou establerta, (1814) generacions noves. Inclús, molt li va costar al P. Joan Company, de 90 any d’edat i natural d’Algaida, restablir i re-organitzar el col·legi de Monti-sion en aquets nou segle, el 1814.

Deu jesuïtes espanyols s’embarcaren cap a Filipines el 1859. Arribats els deu feliçment a Manila es dedicaren de seguida a regentar Parròquies, a visitar pobles i també a la instrucció i educació de la joventut. Passats uns anys i reforçats per altres companys s’establiren en diferents ciutats com Zamboanga, Joló, Cotabato, Caraga, Suriagao, Agusan Tagoloan, Dapitan y la Colònia de leprosos de Culion. Fundaren l’Ateneu de Manila i el col·legi-seminari de Vigan.

El primer mallorqui que recalà a les Filipines (1887) en aquesta època fou el montuirer Martí Juan Verger (de llinatge Juan) que s’havia preparat a França i Angleterra per ésser director de l’Observatori Magnètic de Manila i en una pujada al volcán Apolo va ser víctima d’unes calentures que acabaren sorpresivament amb ell. Tenia 38 anys.

Li va seguir Guillem Bennassar Vadell (Calonge, 1845 - Mar Roig, 1902) que va arribar a Mindanao de Filipines el 1881, als 36 anys i després treballà a Tamontaca d’on l’any 1899 va haver de fugir a causa dels moros que s’havien sublevat contra els espanyols. Es va posar malalt i, retornant a Espanya, en la travessia de la Mar Roja morí el 8 de Juliol de 1902, als 57 anys.

Després són de notar els dos germans pollençins Guillem (1853 - Filipines, 1927) i Bernadí (1856- 1924) Llobera Solivellas. El primer entrà ja prevere a la Companyia de Jesús i de seguida ja fou enviat a Filipines. El 1889 per raons polítiques va haver de tornar a Espanya. En aquesta situació va demanar anar a Sudamérica on residí quatre anys per retornar altra vegada a Filipines on, en Dapitan, va morir el 19 de Març de 1927.

També de Pollença i missioner de Filipines fou el P. Sebastià Vives Rotger (1873 - Barcelona, 1919), germà del P. Guillem Vives, fundador del Patronat Obrer de Palma. També, Cristòfol Sastre (Randa, 1866 - Zamboanga, 1940), Francesc Morey Pocoví (Manacor,1877 – Valencia, 1957) va romandre 25 anys a la illa Vizalles de Filipines, passant després a Assumpció del Paraguay, Buenos Aires i finalment a Montevideo. Acabada la guerra civil espanyola vingué de bell nou a Espanya. També hem de recordar a Marià Juan Torres (Eivissa, 1872 - Zamboanga, 1940) que fou superior de la leproseria de Culion, a càrrec dels jesuïtes des de 1907. De Culion el P. Marià va escriure tres llibres.

Endemés dels tots els anotats tenim els noms d’altres jesuïtes de les Balears que feren tasques missioneres a Filipines, que al manco hem de citar com foren Francesc Sintes (Alaior, 1645 - Manila, 1875); Damià Jaume (Palma, 1847- Manila, 1923); Salvador Muntaner Mas, (Palma, 1839 – Filipnes, 1866) ; Miquel LLull, (+ Joló 1925); Joan Baptista Grimalt, que trobam a Filipines el 1913. De Manacor hi ha cinc jesuïtes més amb aquests llinatges: Llull, Gelanert Amer, Nadal, Frau i Sureda. I un més també de cada un d’ aquestes poblacions mallorquines: Andratx, Sòller i Sineu.

També cal dir que no pocs dels jesuítes de les Balears varen escriure les seves memòries del seu quefer a les Filipines.

Després de la conquista nordamericana en 1898 arribaren els jesuïtes nordamericans a Filipines. L’any 1914 hi havia a Filipines 172 jesuïtes.

L’any 1960 hi havia a Filipines 22 milions de catòlics i sumaven el 83 per cent de la població. Les universitats més antigues eren les de Sant Carles de Cebú i la de Sant Tomás de Manila del dominics

Honor i bon record, per tant, als missioners de les Balears a les illes Filipines en aquests 500 anys del seu descobriment l’any 1521.