Avui és primer de Maig, la festa del treball, una diada que reivindica l'esperit de lluita de les treballadores i treballadors que fa més de cent anys reclamaven el compliment de la llei que establia la jornada laboral de 8 hores a la ciutat de Chicago. Aquest esperit és passat, però sobretot és present, també aquí a les Illes Balears.

L'actual situació socioeconòmica derivada per la Covid-19 ha trasbalsat la vida de milers de treballadors i treballadores. Moltes famílies viuen des de fa mesos situacions personals molt greus que han tirat per terra els seus projectes personals i laborals. Molts coneixem casos on la malaltia s'ha endut persones estimades massa prest, però encara coneixem més casos on la situació laboral i econòmica està colpejant de forma brutal a molts amics, familiars i coneguts.

Les Illes Balears han estat, en aquest sentit, el territori més colpejat per les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia. Som el territori on més ha augmentat la desocupació, on més treballadores i treballadors estan en ERTO, on més negocis viuen sota l'amenaça del tancament definitiu i amb la baixada més pronunciada del producte interior brut.

Balears amb una disminució del 22% encapçala la davallada del PIB no només a l'estat espanyol sinó que és una de les regions europees on els efectes socioeconòmics de la pandèmia s'han deixat notar més. L'atur arriba al 22% de la població activa més de 8 punts per damunt de la mitja estatal. Aquesta dada és especialment greu sobretot si tenim en compte que el nostre territori ha estat històricament un important generador d'ocupació dins l'Estat.

Darrere d'aquestes dades macroeconòmiques hi ha històries personals, somnis i anhels, projectes de vida que estan en perill. Avui primer de Maig hem de recuperar l'esperit de lluita i solidaritat per ajudar i perquè ens ajudin, per denunciar els abusos, els que patim en persona i els que pateixen qui ens envolten. La solidaritat entre els treballadors i les treballadores és el combustible que alimenta el motor del canvi social.

Les relacions laborals entre treballadors i empresaris en una societat democràtica es poden dibuixar amb una balança: una balança on existeixen una sèrie de drets i un conjunt d'obligacions. A qualsevol sistema que es digui just aquesta balança ha d'estar equilibrada. Lamentablement l'estat espanyol proporciona un marc jurídic on el pes de les obligacions i la manca de drets castiga al conjunt dels treballadors i les treballadores.

L'actual marc laboral proporciona formes d'acomiadament que pràcticament s'equiparen a l'acomiadament lliure. Com es pot permetre des d'un de vista legal i fins i tot moral que empreses multinacionals tanquin les seves plantes de producció tot i presentar beneficis? Quina seguretat laboral i quins projectes de vida es poden encetar en un marc jurídic enemic dels treballadors i les treballadores que ni tan sols poden viure amb seguretat quan l'empresa per a la qual fan feina presenta guanys? Doncs l'estat espanyol ho permet. Podeu preguntar als treballadors i treballadores de la planta de Coca Cola de Palma o als de Cemex a Lloseta quines són les conseqüències de la reforma laboral del Partit Popular. En aquest moment el perill encara existeix perquè qui pot fer qualque cosa encara no l'ha derogada.

La falta de recursos a l'administració pública fruit d'una lògica centralista i de menyspreu de lo públic ha generat problemes greus d'accés a les ajudes econòmiques i la tramitació dels ERTO. Quin sentit té crear línies d'ajut i prestacions per a les persones afectades per la situació econòmica de la pandèmia si l'administració no té els recursos tècnics i humans perquè arribin aquestes ajudes? Quant de temps ha d'esperar el govern espanyol per dotar de recursos al SEPE perquè pugui ajudar a qui ho necessita? No ens podem permetre arribar tard. Ningú ha de quedar enrere.

Avui a la festa del treball hem de tornar a reclamar un model d'estat més descentralitzat i amb un millor finançament per territoris com el nostre amb unes particularitats econòmiques i geogràfiques que en aquests moments l'estat no tenen en compte. La resposta per part del govern espanyol al Règim Especial per a les Illes Balears no pot esperar més. El REB no és un caprici d'un territori insular sinó part d'una solució justa i indispensable pels treballadors i les treballadores de les Illes Balears.

La derogació de la reforma laboral per part del govern espanyol de coalició ha de ser un imperatiu per caminar cap a la millora dels drets dels treballadors i les treballadores. Per compensar la balança, per abandonar la lògica d'un marc laboral proposat per governs de dretes que s'ha de recordar fa més de 3 anys que ja no governa, i sobretot per coherència de dues formacions que s'autodefineixen com a defensores dels treballadors i que presumeixen de ser el "govern més progressista de la història". Allò que fan i sobretot allò que no han fet posa de manifest la seva incapacitat de defensar els drets dels treballadors i treballadores.

El risc a la involució democràtica que tant es denuncia des de les forces progressistes amb seu a Madrid es combat amb la paraula, els arguments i sobretot amb els fets. El passat dia 24 d'abril a la fi es modificava la llei que posa fi a l'amenaça d'ingressar a presó per exercir el dret a vaga. Una amenaça que contemplava la llei mordassa aprovada per govern del Partit Popular. És difícil entendre com s'ha trigat tant a fer-ho per part del govern de coalició espanyol i encara és més difícil d'entendre com no s'ha derogat la llei mordassa completament. Quant de temps han d'esperar els treballadors i les treballadores a superar una legislació que ens ha situat en un marc jurídic predemocràtic en l'àmbit de llibertat d'expressió?

Són preguntes incòmodes, però necessàries i fins que aquells que tenen la possibilitat de canviar aquesta situació no facin res en aquesta direcció alçarem la nostra veu de denúncia. El dret de vaga és la forma de protesta més important de la classe treballadora. Una eina que genera la unió dels seus membres per lluitar contra els abusos dels poderosos. És impossible entendre el triomf de la democràcia i l'Estat de Dret sense garantir la seva existència.

Quan parlem de risc d'involució democràtica és perquè en aquests moments les forces conservadores quan governen de la mà dels seus aliats de l'extrema imposen marcs legals que limiten les llibertats sindicals i normatives fiscals que graven molt als treballadors i les treballadores i molt poc a qui en té més. Quan governa la dreta el greuge compartiu entre els que paguen els rics proporcionalment al que ho fan els treballadors i les treballadores atempta contra la justícia social i elimina l'ascensor social que ha de garantir qualsevol societat que aposti per la meritocràcia. Més obligacions i menys drets pels més humils i més privilegis pels poderosos. Aquest és el model de PP i VOX

Encara que vivim temps difícils, les Illes Balears han estat en els últims cinquanta anys terra d'acollida per molts treballadors i treballadores que van arribar cercant una vida digna per a les seves famílies. Aquells que ja hi eren i aquells que van arribar van construir junts una societat democràtica, on components com la sanitat , l'educació i el sistema de pensions públics garantien el desenvolupament de l'Estat del Benestar per a tots i totes. Aquesta construcció en aquests moments està en perill. No podem permetre que aquells que van treballar tant per construir-ho ara no puguin gaudir d'una pensió justa.

Els ingressos mitjans dels nostres pensionistes els situen en el vagó de cua dels que menys cobren entre totes les comunitats autònomes. Aquest fet és especialment greu en el cas de les Illes Balears si tenim en compte que estem entre els territoris de l'estat on el nivell de vida és més alt. El problema de l'habitatge entre els més joves i la precarització del mercat laboral també afecten els nostres pensionistes. Qui no coneix el cas de gent gran que ajuda econòmicament aels seus fills o néts perquè no arriben a final de mes? Qui no sap d'algun cas on gent gran ha obert la seva llar a alguns dels seus fills i néts perquè havien perdut la seva casa?

Pensionistes amb pensions baixes en un territori amb un nivell de vida car i obligacions econòmiques extres a causa de la precarització laboral i la problemàtica de l'accés a l'habitatge. Un còctel social explosiu que ens pot esclatar a les mans si les reivindicacions del dia del treball no es tenen en compte. Totes les lluites justen mereixen ser defensades. És l'hora de la revolució laboral.

El sistema de pensions ha de ser públic perquè és la millor manera de garantir la seva existència. No podem permetre que generi un sistema que creï pensionistes de primera i segona categoria. Hem de desenvolupar un nou model econòmic per a les Illes Balears, més sostenible, més just, on la temporalitat sigui l'excepció i no la norma i on el turisme no sigui el monocultiu del qual tota l'economia en depengui. Avui ja veiem què passa quan apostem tot a un color.

El model econòmic fonamentat en el totxo i el turisme de masses ha passat a la història La pandèmia només ha accelerat un procés que estava marcat per la decadència de formes d'obtenció de riquesa que potser en el passat havien funcionat, però ara és evident que ens porten a la pobresa social i el col·lapse mediambiental. Com es pot explicar que tot i visitar-nos milions de turistes i superar xifres any rere any la precarització laboral anés en augment? Fem tots plegats una mica de memòria els abusos i la precarització del mercat laboral dins el turisme ja eren més que evidents abans de la pandèmia. De la crisi social, sanitària derivada de la Covid-19 ha de néixer un nou contracte social i econòmic que torni a fer de les Balears un país on pagui la pena viure i on els seus ciutadans i ciutadanes es sentin protegits quan venen mal dades.

Recuperem l'esperit dels nostres majors per crear una nova economia per a un nou món que entre altres moltes coses dignifiqui aquells que han ajudat a construir un sistema públic que garanteix la igualtat d'oportunitats.

La lluita i solidaritat de les classes populars configuren l'ADN de la diada de Treball. La lluita contra els abusos dels poderosos és present des de sempre a la nostra història. La revolta de les Germanies perquè enguany celebra el seu 500 aniversari o els aixecaments populars del 1917 i 1919 a Mallorca són episodis històrics que s'inspiren en els mateixos principis: justícia social, lluita contra les desigualtats i combat contra els abusos de les classes dominants. L'orgull d'un passat de lluita i reivindicació que ara veiem en la defensa del lloc de feina de les treballadores i treballadors de Majorica a Manacor

Avui és Primer de Maig de 2021, la diada dels treballadors i les treballadores. Igual que fa més d'un segle als carrers de Chicago.

Una diada que dignifica el passat i ens mostra el camí de les lluites del present per construir un futur digne.

Visca el primer de Maig!!!