Les manifestacions són una expressió fonamental per a la reivindicació i són necessàries i imprescindibles per a la democràcia. Per això, volia fer públiques algunes reflexions sobre la que es va convocar dimarts passat.

M’explic. Primer de tot em va sobtar l’eslògan de la convocatòria: «Si el poble no treballa, tu (el Govern) no cobres». Em va estranyar molt perquè la majoria de taxes que els restauradors paguen van a les arques de l’Estat (IRPF, seguretat social, quota d’autònom, IVA) i de l’Ajuntament (IBI, taxes de fems, llicències).  Per tant, a què ve aquest interès d’anar contra el Govern d’aquí si els doblers es paguen principalment fora? I, d’altra banda, cal tenir en compte que les ajudes per a la recuperació econòmica per la covid-19 provenen d’Europa i els reparteix el Govern d’Espanya a cada comunitat autònoma.

També em va cridar l’atenció que durant l’acte la majoria de manifestants no donassin l’exemple que la majoria del sector de la restauració ha donat fins ara fent feina: no hi va haver cap interès per part de l’organització de fer un acte amb distància de seguretat en un moment tan complicat com l’actual i que precisament és el que ha duit a tancar tants d’establiments.

A més, a les proclames, s’hi varen mesclar ous amb caragols, què hi pinten crits de l’extrema dreta com ‘España es una y no cincuenta y una’ en aquesta convocatòria? 

Per tot això, crec que alguns varen aprofitar les necessitats urgents i la bona fe dels restauradors per convertir una manifestació necessària en un acte d’ultradreta i negacionista. 

Tanmateix, vull dir que estic d’acord amb les reivindicacions que els professionals reclamen dia a dia: calen més ajuts, donar instruccions clares i no fer-los gastar doblers de bades. Per això, els governants no han d’improvitzar, cal que hi hagi partides econòmiques per mantenir els empresaris i treballadors, en poques paraules, solucions ràpides i eficaces com quan es varen rescatar els bancs.