Són 22.000 euros. El sou amb el qual somnien milers de treballadors. L'almoina que fa que alts càrrecs de Podem es rebaixin a traslladar-se a Balears per explicar-nos com s'han de fer les coses.
La notícia publicada en exclusiva per Diario de Mallorca ha provocat un gran aldarull polític. Sis alts càrrecs del partit morat vinguts de fora de la comunitat cobren una indemnització de 22.000 euros anuals com a compensació de transport i habitatge. Si viuen davall un pont o a casa d'un amic, no importa. Si mai més tornen a la seva terra d'origen, tampoc. Els doblers es cobren sense cap mena de justificació.
Les primeres reaccions dels líders de Podem foren de llibre. Juan Pedro Yllanes va protagonitzar la primera relliscada: "No és una quantitat excessiva sinó adequada. L'habitatge i el transport són molt cars i complicats d'aconseguir". Al vicepresident cal recordar-li que el sou mitjà dels espanyols és de 26.900, la qual cosa significa que, per establir aquesta mitjana, milions de treballadors han de cobrar menys que els 22.000 euros de suplement pels alts càrrecs.
Mae de la Concha, consellera d'Agricultura i lideresa de Podem, cobra el mateix sobresou com a menorquina. Declarà a la cadena Ser que sense el complement, "no podria continuar en el càrrec". És d'agrair aquesta informació, perquè si sumam la polèmica quantitat als 60.000 euros que percep, podem deduir que la crisi del llibre no és tan forta com alguns pensàvem. De la Concha és llibrera a Menorca.
El partit morat ha volgut rectificar els errors inicials proposant reduir a la meitat la compensació i obligant a justificar la despesa. I aquí ha començat el ball parlamentari. Més per Menorca defensa que la indemnització es mantengui, però sols pels alts càrrecs de les altres illes. Assegura que cap balear que treballi per Andalusia, Astúries o Múrcia cobra un extra per habitatge o transport. El PP es posa de perfil perquè la mesura l'idearen ells. Al final, una estranya confluència parlamentària de PSOE, Podem i Vox salvà el suplement.
Les conclusions són vàries. La primera és que mai s'ha de renunciar a importar talent. El problema és que, en política, de vegades resulta difícil diferenciar quan es tracta d'importar intel·ligència o de fer favors als companys que han quedat sense feina a altres indrets. Fa molts anys, allà pel 1983, molt al principi de la presidència de Gabriel Cañellas, l'històric fundador d'Aliança Popular, Manuel Fraga, va enviar un extremeny de Navalmoral de la Mata per tutelar la seva actuació. Uns mesos després, Cañellas el s'havia berenat, però l'home es trobava bé a Mallorca, es convertí en funcionari autonòmic i... a viure.
La segona evidència d'aquesta crisi és que Més se sent amenaçat d'extinció per la prepotència, imaginada o real, de Francina Armengol. En pocs mesos ja s'han desmarcat de la llei d'educació i de la crisi dels 22.000 euros. Les travetes duraran quatre anys. Alguns dubten que els murs de Bellver, escenari dels acords de Govern, resistesquin tanta pressió.
La darrera conclusió és que l'accés al poder allunya de la realitat. Li passà fins i tot al més assenyat, recordat i enyorat dels polítics mallorquins, Fèlix Pons. El 1986, poc després de convertir-se en president del Congrés, es conegué que la cambra pagava un lloguer de 400.000 pessetes -2.400 euros- pel pis que ocupava. La polèmica s'agreujà quan Pons declarà a una emissora de ràdio que era un preu normal per un pis a Madrid. Cosa semblant al que ha dit Yllanes.
Cal contractar funcionaris, no importa si venen de fora, que, com en temps de l'emperador Marc Aureli, caminin unes passes darrere els nostres polítics i els diguin a cau d'orella: "Recorda que ets humà".
