01 de noviembre de 2019
01.11.2019
Tribuna

Per Tots Sants, pa damunt les tombes

01.11.2019 | 00:40
Per Tots Sants, pa damunt les tombes

Aquests dies, en temps de rosaris, he llegit Davant la mort. Els rituals medievals a la ciutat de Mallorca (s. XV), obra de la catedràtica Maria Barceló i publicat enguany per l'editor Lleonard Muntaner. Un llibre excel·lent, molt ben documentat i que acompleix sobradament allò que anuncia el seu títol: l'estudi de les pràctiques socials relacionades amb la mort d'aquella època. La historiadora hi assenyala que "era costum arrelat que el Dia de Tots Sants i l'endemà, el Dia dels Morts, els fidels depositassin uns paners o cistelles plens de pans sobre les tombes destinades als pobres necessitats. Les persones devotes i pobres que en data tan assenyalada acudien a les esglésies podien fer-se amb un tros de pa." Pel que sembla, bona part de la gent que feia això ho duia a terme com a hereva de qualcú que havia deixat dit al seu testament que posassen aqueix pa damunt la seva pròpia tomba, sovint amb un ciri devora.

La festa va agafar tanta de força que el 30 d'octubre de 1386 el governador del regne va ordenar que aqueix dia només emprassin l'aigua de la síquia de Ciutat els molins que es dedicaven a moldre. I això a fi de garantir que els arribàs aigua a bastament perquè poguessen fer farina suficient "per fer pa" per "la festa dels Morts". Una altra mostra d'això mateix és que en els inventaris dels objectes situats a diferents domicilis de la ciutat de Mallorca, estudiats per M. Barceló, hi apareixen els estris amb els quals duien el pa i els ciris al cementeri (o fossar); per exemple, "un paner (...) per donar pa als morts" (1465) o "un banc per tenir ciris el dia de portar lo pa" (1477). Les autoritats, religioses i civils, degueren trobar que aquell espectacle, fruit de la pietat popular, devia tenir qualque cosa d'irreverent o que incitava al desordre, perquè el varen prohibir reiteradament. Un d'aquests manaments, de 1502, prohibia que ningú gosàs "portar o fer portar o traure qualsevol llei [casta] de pa el Dia dels Morts primer vinent en qualsevol església ne [ni] sobre qualsevol vas [sepultura col·lectiva]de la present ciutat". Els únics exempts eren els que duien pa a les tombes complint una deixa testamentària. Però ja sabem que, en aquests casos, si una orde es repeteix, vol dir que l'acte que es vol erradicar es continua produint. Certament, i vist amb perspectiva actual, el paisatge urbà que devia resultar d'aqueixes pràctiques pietoses ens podria semblar ben curiós, o si tant voleu, surrealista: una estesa de pans i ciris damunt les tombes, i centenars, o milenars de pobres que compareixien dins les esglésies i els sagrats a cercar-hi o a menjar-hi pa. Tot plegat tenia un evident simbolisme, que feia patent la jerarquia social, però que en certa manera també la trastornava. I això perquè, als ulls de les autoritats, l'activitat es convertia en festa, gresca i bauxa. Qui sap si, per això mateix, hi haurà qualcú que la vulgui recuperar i afegir-la al Halloween i a la Nit de les Ànimes. De més verdes n'han madurades.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!