Des de la còmoda habitació amb un finestral que dona directament a La Rambla, se sent el renou que no s'atura, dels motors contaminants de tota mena de vehicles. Alguns d'ells amb carta lliure de decibels estrellant-se en els timpans del sofert vianant, del veí ja acostumat i del nostàlgic ciutadà que va conèixer una ciutat molt més amable, tranquil·la i assossegada, que la que entre tots i a tota pressa, hem arribat a crear. Una emblemàtica via que mereix la pena ser contemplada per turistes que volen conèixer la ciutat. I si el recorregut es fa assegut còmodament en un antic carruatge estirat per cavallerisses, aquest recorregut pot arribar a ser un passeig digne per un record.
Entre tot aquest caos acústic, tan legal com insà, és un plaer per a la vista, i no diguem per a l'oïda, contemplar la escena de la avui perseguida galera com a darrer rabeig de pau en una mar plena de bramuls insuportables, una mar on no s'aixeca ni una sola veu de indignació per els escapaments que vomiten sense treva els renous fumejants que penetren per les nostres oïdes i pulmons.
Però el mal està avui a la galera, el crític ull social té el punt de mira posat en el cavall i el genet. La víctima i el botxí. Cal donar solució a tant despropòsit. I sempre és el polític el que té el remei. Això sí, el seu remei. Sempre pensant en el seu vot, i el del seu partit. Sempre els mateixos. Legislen per a ells, per els seus amics i per les seves idees, o millor dit, pel seu ideari. Els demés, no existeixen per a ells. I per descomptat que no compten per res. El seu món, el que ells volen i el que els agrada. Existeix un col·lectiu professional, els conductors de galeres, que des de fa quatre anys, està essent fiscalitzat, perseguit i menyspreat per els polítics de torn en el poder. Un col·lectiu que avui és la diana de grups que es caracteritzen per la seva radicalitat, intolerància i nul·la capacitat d'anàlisi social. I el pitjor és que troben recolzament institucional en el seu favor, recolzament que va en detriment d'uns treballadors que veuen com cau sobre ells l'amenaça d'un sistema que no els accepta i fins i tot els persegueix. Aquest és el sentiment que regna avui entre aquets treballadors i entre els ciutadans.
Hi ha unes normatives, que són d'aplicació, unes defensen el cavall i altres el treballador. El que no està bé, es que grups polítics en el poder intentin pervertir l'ordre i el sentit comú de la majoria, amb la fi d'imposar el seu ideari. Què ha passat amb "la llei dels toros a la balear"? Un frau de llei, un caprici més dels mateixos que la varen emprendre també contra els conductors de galeres. Primer que arreglin el desordre acústic de La Rambla i després, si la seva sensibilitat els hi permet, que la emprenguin contra les galeres. però no a l'inrevés, m'agrada la estampa de la galera per la ciutat, tant com detesto el renou.
