27 de febrero de 2019
27.02.2019
Tribuna

Sobre la fusió que no és fusió, del Botànic amb el Museu de Ciències

26.02.2019 | 20:35
Sobre la fusió que no és fusió, del Botànic amb el Museu de Ciències

La mal anomenada, per part d'un sector de l'Administració i un sector de la premsa, "fusió" del Jardí Botànic de Sóller (JBS) i el Museu de Ciències Naturals, no és una fusió, és qualque cosa molt diferent no fàcil de definir de manera justa i equitativa. Per fusionar dues coses i que no hi hagi "rebuig", ambdues hi han de venir a bé, i aquí hi ha una part dissident que no hi està d'acord, la part més important, la que va crear el JBS. Per altra banda, les dues parts han de tenir propietats comuns que facin possible la fusió, és un principi elemental de física.

I quina és la part dissident? En primer lloc la Fundació Sa Nostra, en representació de la que va ser, la Caixa de Balears "Sa Nostra" amb Carlos Blanes com a Director General. A dia d'avui, és important conèixer i reconèixer, que tot el que tenim, tant el Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN), com el Jardí Botànic i, per extensió, l'Ajuntament de Sóller, ho devem a Sa Nostra i especialment a la figura de Carlos Blanes. Ell va creure en el projecte que li presentàrem, i ell va creure en les persones -me sent orgullós de dir que, especialment en mi-. Ho va manifestar públicament moltes vegades i, per això, ho puc dir. Va donar totes les facilitats necessàries a l'Ajuntament per a l'adquisició de la finca d'Es Camp d'en Prohom amb tan sols dues condicions: la creació d'un Museu per conservar el llegat del micropaleontòleg solleric Guillem Colom i la creació d'un Centre de Conservació de la flora amenaçada, que esdevindria posteriorment en un Jardí Botànic.

Carlos Blanes, tot just jubilat, ens va ajudar també en la posada en marxa de la Fundació JBS; gràcies al seu status i a les seves relacions institucionals, aconseguírem desbloquejar totes les dificultats existents. D'aquesta manera, el 21 d'abril de 1997 es signava l'acta fundacional de la nova Fundació Jardí Botànic de Sóller (FJBS). Aconseguírem una fundació lliure, privada, sense traves, amb capacitat de moviment, apolítica i amb la participació de tots, Administració Pública, Universitat i entitats privades. Tots es comprometeren en el seu manteniment i expansió, amb generositat i sense condicions, i amb igualtat de vots, sense controls especials més enllà que els que dicta la llei. Carles Blanes va voler aquesta fundació, una fundació que donés sortida a la iniciativa privada, als projectes innovadors i a les innovadores línies de Conservació Vegetal que començaven a néixer de la mà de la xarxa de jardins botànics més important del món, la Botanic Garden Conservation International (BGCI).

Carlos Blanes va posar a disposició de la Fundació, l'edifici "del pagès", actual Institut Botànic i la parcel·la de serveis, ambdós propietat de Sa Nostra, com a patrimoni fundacional al servei del model de fundació que ell havia creat. Aportació fundacional per 25 anys, que finalitza l'any 2022. No cal dir que, si Carlos Blanes seguís entre noltros, s'oposaria totalment a la reconversió promoguda pel Consell, donada la pèrdua d'identitat, de llibertat i d'idiosincràsia, i possiblement consideraria la possible recuperació del patrimoni de Sa Nostra pel 2022. Vet aquí perquè la Fundació Sa Nostra ha votat en contra de la modificació d'estatuts. És una qüestió de fidelitat, de principis, d'honestedat i de compromís, amb els inicials objectius fundacionals.


El segon dissident és l'Asociación Ibero-Macaronésica de Jardines Botánicos (AIMJB), una institució que aglutina a tots els jardins botànics d'Espanya i Portugal, des de Balears fins a Canàries, passant per Açores i Madeira. Associació en defensa dels drets i obligacions que tenim els JBs en el paper de conservació, educació i divulgació del nostre patrimoni vegetal. L'AIMJB és la via de contacte amb l'exterior, és el punt d'encontre de tots els Jardins Botànics per compartir inquietuds, iniciatives i projectes. És l'instrument de connexió dels JBs amb la Direcció General de Medi Ambient del govern central que fa ús de les tasques de conservació dels JBs, per donar compliment als seus acords i compromisos internacionals. En definitiva, dels associats han nascut i neixen la majoria de projectes nacionals i internacionals que ens han permès fer investigació en el món de la conservació vegetal i assolir el reconeixement de què ara gaudim. El seu paper dins la Fundació ha resultat fonamental a l'hora d'aportar una visió de l'exterior i de defensar qualsevol qüestió tècnica o científica pròpia dels Jardins Botànics.

El tercer vot en contra dels nous estatus es va produir per part de l'actual director gerent, en virtut dels drets que li concedeixen els actuals estatuts. No és fàcil encaixar una andanada com la que ha provocat el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat. Cal recordar que l'encara director gerent, és el promotor, creador i fundador del Jardí Botànic de Sóller, únic JB de les Balears. És l'autor del projecte, ha gestionat els recursos per la seva posta en marxa, i ha estat el director tècnic i científic durant les diferents fases d'execució. Ell i el seu equip, han creat el Banc de Germoplasma Vegetal de les Illes Balears (Banc de Llavors) de la mà de Cèsar Gómez Campo, impulsor del primer banc de llavors de flora silvestre a Espanya, i de Lleonard Llorens, professor de la UIB; han creat també l'Herbari del JBS (HJBS) i han estat els promotors i creadors del Institut Botànic del JBS, com a Centre de Recerca de la biologia de la conservació. La seva tasca ha estat sempre altruista, i mai ha cobrat ni un cèntim per la seva feina ni pel seu càrrec de director. Front aquesta realitat històrica, no és fàcil controlar els sentiments i assumir fredament la nova situació, cadascú té el seu coret i a ningú li agrada que li arrabassin la feina d'un terç de la seva vida. Vet aquí per què va votar en contra.


Els vots a favor són coneguts, les tres administracions públiques: Govern, Consell i Ajuntament, l'Associació MBCN com a part interessada i resolutiva, al menys de moment, als seus problemes econòmics, i la UIB que el matí del dia de la junta va dir que votaria en contra, i dues hores abans de la junta va dir que votaria a favor.

La diversitat de criteris, la manca de diàleg i consens amb els nous estatuts, i el maridatge obligat a què ha sotmès el president del Consell a ambdues institucions, no ens permeten parlar de fusió, sinó d'una imposició d'enteniment obligat entre dues institucions amb finalitats i objectius diferents que, a més, sempre havien mantingut diferències importants sobre els models de gestió, com bé ho proven els resultats.

A partir d'ara, quan la imposició de la nova fundació sigui efectiva i hagin destituït al director gerent com a culpable de tots els mals de la situació de l'Associació MBCN, haurà desaparegut "el Jardí Botànic sensu stricto" amb la seva tasca permanent, constant i perseverant des de la iniciativa privada, que ens ha conduit als reconeixements nacionals i internacionals assolits fins ara. Quedarà una nova fundació, que de Jardí Botànic, tan sols tindrà la meitat del nom, amb tan sols dos patrons, que de moment, defensaran els orígens, amb una administració pública que exercirà el poder i el control absolut, i amb una Associació MBCN que intentarà comandar i sobreviure el millor possible en funció de lo que li deixi el governant de torn.


"Amb l'amor no hi pot haver exigències

ni xantatges". A. de Mello.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!