De nines, quan començam a créixer, a descobrir el món, durant un breu període de temps, ens creiem capaces de moltes, moltíssimes coses. Evidentment encara no entenem com funciona la societat, però sobre els 6 anys ja hem rebut tanta pressió, tants missatges negatius sobre nosaltres mateixes, que assumim la idea que som menys brillants que els nins, com demostra una investigació publicada a Science el 2017.
Aquesta autopercepció condiciona la nostra pròpia imaginació i les expectatives que cream per ales nostres vides. Això té moltes i profundes conseqüències, totes elles negatives. Però vull posar-ne en relleu una en particular: les dones estudiam menys carreres científiques i tècniques.
En conseqüència ens trobam davant un enorme capital humà desaprofitat. Grans idees que no es tendran, aparells que no s´inventaran, avanços mèdics que no es produiran... o potser ho faran anys més tard, però amb la meitat de la humanitat convençuda de què és menys intel·ligent, i l´altra meitat reafirmant-se en la seva suposada superioritat.
Les que anam a la universitat a estudiar matemàtiques, física, enginyeria... ens adonam aviat que malgrat que la nostra presencia a les aules està quasi normalitzada, arribar a catedràtiques serà enormement improbable. El nombre de dones matriculades a carreres científiques creix any rere any, però no ho fa el nombre de professores titulars i menys el nombre de dones en càtedres en unes universitats pensades per i per a homes.
És injust per a la societat en el seu conjunt que es desaprofitin així les nostres capacitats, però sobretot ho és per les nines, submergides en un medi hostil que les penalitza pel seu gènere. Les nines es troben cada dia amb referents de persones brillants, sempre homes, mentre els referents femenins brillen només per la seva absència.
Tanmateix, són moltes les dones que al llarg de la història han marcat la diferència, que han estat invisibilitzades, i que hem de començar a reivindicar per a les nostres nines. Dues científiques espanyoles que han aconseguit curar la fibrosi pulmonar en ratolins, però això no ha transcendit i el dia en què coneixem aquest esperançador descobriment, la notícia principal era una nina de 12 anys que rebia el Toisó d´or.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones a la Ciència cal una profunda reflexió sobre la imatge de la dona d´avui. Tenim dones científiques, moltes, al més alt nivell de la recerca. Dones valentes que han romput els estereotips i que la societat s´encarrega de fer invisibles. És obligació moral de totes i tots, convertir-les en referents, perquè mai més una nina de 6 anys es pensi que és menys brillant, que els seus somnis han de ser més petits. Cal crear referents de dones intel·ligents, fortes i independents, i no de princeses amb Toisons d´or.
*Física i portaveu de Podem al Consell de Mallorca
