"Sembla que alguna cosa comença a canviar i les polítiques culturals són motiu de preocupació dels ciutadans". La traducció als fets, d'aquesta frase de Francisca Niell, és que fins ara s'han produït dues dimissions entre els màxims responsables polítics, tant a l'ajuntament com al Govern autonòmic. Existeix una dita futbolística que diu que quan un equip no funciona és millor canviar l'entrenador que els jugadors. Estic força d'acord amb aquesta dita però en les polítiques culturals s'ha canviat la figura que correspon al president del club i no la de l'entrenador.
Un president de club ostenta una posició de poder, des de la que no és necessari saber-ne massa de futbol. Solen gestionar el pressupost, la imatge institucional i la política de fitxatges, junt amb diversos interessos empresarials des de la tribuna. Els entrenadors han de baixar al camp, treballen amb els recursos que hi ha i intenten optimitzar-ne els resultats. Quan això no es dóna, marxen. De moment cap ni un dels directors generals responsables de les polítiques culturals ha marxat i aquest fet esdevé un indicador força clar de que el cicle de dimissions a Cultura encara no ha acabat i el conflicte queda lluny d'estar resolt.
Jaume Gomila, director general de Cultura al Govern, és el responsable de presentar un projecte de planificació de les polítiques del govern en matèria de Cultura fins al 2020, segons va anunciar, en sessió parlamentària el passat mes de maig, Francina Armengol. Res més no s'ha sabut del tema. Sembla que va ser una manera de sortir de la polèmica que es va generar entorn de la dimissió d'Esperança Camps a principis d'abril, o que la conselleria encara no ha sabut enfrontar l'encàrrec.
Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística al Govern, ha tengut com a mesura estrella la commemoració del trenta aniversari de la llei de Normalització Lingüística. Una Llei que va ser entesa com un punt intermedi entre les aspiracions socials de les diverses forces polítiques i que ara es celebra com un sostre d'aspiracions difícils de superar.
Francisca Niell, directora general de Cultura a l'ajuntament de Palma, segurament serà recordada positivament per haver aconseguit despolititzar el jurat dels concursos. El primer jurat que hem pogut veure en funcionament el que ha seleccionat a Fernando Gómez de la Cuesta ha dirigit un comunicat al patronat on posa en evidència la insuficiència dels recursos per a complir els objectius de la plaça a concurs, critica la reducció del salari, en contra del que diuen els estatuts, i demana conformar urgentment una comissió assessora. El document s'ha filtrat a l'opinió pública i encara s'espera una resposta pública de l'ajuntament.
La següent passa, anunciada per la regidoria de Cultura, serà la despolitització del patronat. La proposta damunt la taula és una presència del 51% pels partits i del 49% pels professionals del sector. S'han oblidat d'incloure dins el patronat entre d'altres el sector educatiu, el de la música, el de l'audiovisual, el de les arts escèniques i, el més important, les associacions sense finalitats lucratives; el que es coneix, en termes de nova política, com la participació ciutadana. Tot plegat sembla que, davant la situació d'impasse en la que es troba l'àrea de cultura, han agafat al sector professional de les arts visuals com a ostatge. Un sector tan necessitat d'atenció en els darrers anys que sembla estar disposat a fer el joc de les fotos, fent veure que el ball continua tot i que la música ha deixat de sonar.
* Especialista en polítiques culturals
