Si "el supuesto ataque al catalán" és una idea secundària indigna d´acaparar el debat de la reforma educativa, per què UPyD s´oposa tan radicalment a la immersió lingüística als llocs de parla catalana on s´intenta sostenir? A mi no em costaria acceptar d´entrada discutir sobre els tres elements que els components del grup d´Educació d´aquest partit consideren essencials en la LOMCE (DM, 17/12): "1.-Medición, mediante evaluaciones-reválida, del éxito o fracaso escolar, tomando como base principal para la medición los resultados académicos. 2.- Alto grado de autonomía de los equipos directivos de los centros. 3.- Responsabilidad de los equipos directivos". Sabem, però, que els senyors Ruíz-Bravo y Muñoz consideren la immersió com una murada anacrònica pròpia de nacionalistes aviciats.

No consideren anacròniques les revàlides. Recordo quan jo les vaig viure els anys seixanta del passat segle, el sedàs que suposaven i les frustracions que causaven. La superació de proves pot ser una mesura (entre tantes) per avaluar èxit o fracàs escolar en funció de com es definesquin. No podem decantar els resultats del sistema educatiu del que és la història recent i l´evolució de la societat espanyola i balear (especialment, dels seus contextos econòmics). És difícil comparar mitjançant proves centres o sistemes educatius distints (PISA, com les altres proves d´avaluació dels sistemes educatius té crítics); no obstant, aquests processos avaluadors poden ser referents útils. No en faig cap refús intransigent. Expresso dubtes no resolts amb el meu coneixement, segurament excàs, ni amb la meva experiència, que la LOMCE no contempla (o oculta). Si el problema és a la lectura o a les matemàtiques, per què perdre el temps amb la religió o la seva alternativa?

Les revàlides no són bones ni dolentes. El problema és com s´usen, des de quin supòsits ideològics i per a què. Si el legislador creu que pot mesurar els resultats del sistema educatiu espanyol (sens dubte millorables en l´acadèmic) amb proves, la qüestió és: quines? Fa anys que els professors de Secundària (que, segons Ruíz-Bravo i Muñoz, hem estat tan bé sense responsabilitats) sabem que les proves d´accés a la Universitat, per exemple, són excassament útils: condicionen el segon curs de Batxillerat i, a més, el professorat universitari rep alumnes de nou ingrés que, malgrat haver superat les proves d´accés, no tenen, en general, competències ni sabers necessaris per iniciar els seus estudis universitaris amb prou garantia d´èxit. Algunes qüestions més: quins sabers i competències necessita un estudiant del segle XXI? Com els ensenyarem? Com els avaluarem? Qui definirà tot això? Com formarem el profesorat? I aspectes no menors: com el seleccionarem? Com retribuïrem la seva feina?

De l´autonomia dels centres en sento a parlar des de fa d´anys, i del reforç a la Formació Professional... Dificilment un centre pot tenir autonomia si, al final, els seus alumnes han de preocupar-se sobretot (i els seus professors de què així sigui, i les famílies) de passar proves estàndard sobre curricula tancats, o si els professors són funcionaris. De no ser que UPD vulgui un model de gestió privada de l´Educació, amb eliminació gradual del funcionariat en el sistema educatiu públic. I malament reforçarem la Formació Professional si hi enviam alumnes via notes de proves i no per decisió vocacional o per consell orientador.

De la responsabilitat dels equips directius i del col.lectiu de professors i professores: em sembla arrogant l´al.lusió pejorativa dels senyors Ruíz-Bravo i Muñoz. Naturalment que hi ha qualque equip directiu i professorat ineficaç o simplement incompetent, i que s´ha d´avaluar la tasca del docent amb rigor. Torno als meus dubtes: per a què, com i des de quins supòsits.

En efecte, cal un debat seriós sobre l´Educació. Serà difícil fer-lo amb qui, d´entrada qualifica tothom que en podria ser partícep de "niños mimados", "malos actores", "hipócritas", "malos caminantes", "histriónicos" o "mal toro", i als seus arguments d´"imprecaciones" o "extravagancias", quan no els qualifica d´immadurs intel.lectuals. Ja podem intuir, doncs, quin seria el caràcter de les proves que proposarien els senyors Ruíz-Bravo i Muñoz: qui no contesti les preguntes proposades per ells i com ells volen que siguin contestades és un fracassat. Ah, i per descomptat, les respostes en castellà! Res d´anacronismes ni d´aviciadures.