Els bisbes i el matrimoni entre homosexuals

Aquests dies, els nostres bisbes han fet pública una nota dedicada exclusivament a atacar, per enèssima vegada, tota iniciativa que intenti equiparar els drets de les persones homosexuals amb els de la resta de ciutadans de l'estat espanyol.

Això ja no és res nou, per desgràcia, però sí que pel seu caràcter d'apel·lació als diputats que tenen la responsabilitat política de dur a terme les reformes legislatives anunciades, pel llenguatge utilitzat i per algunes afirmacions categòriques absolutament falses i manipuladores i falsetjadores de la realitat, m'obliguen a donar la meva opinió i exposar algunes idees per contrarrestar aquesta darrera ofensiva dels bisbes.

Des de la meva condició de catòlic i homosexual, ben convençut tant d'una cosa com de l'altra, no puc acceptar que des de la jerarquia catòlica es facin certes afirmacions que intenten manipular les consciències i influir d'una manera tan poc respectuosa en la dinàmica de les institucions democràtiques en un estat aconfessional com el nostre.

Sempre he defensat que els bisbes, com qualsevol altre ciutadà o portaveu d'un grup o institució, puguin expressar les seves opinions sobre qualsevol tema que considerin oportú, però de la mateixa manera els exigesc que respectin l'autonomia dels poders públics que tenen l'obligació de legislar i governar per a tots els ciutadans, sense que hagin de prevaler en aquesta tasca uns valors i unes idees que no comparteixen la majoria dels ciutadans. Els jerarques de l'Església no poden intentar imposar uns valors i un model de societat que ni tan sols són compartits per aquells a qui ells diuen o es pensen representar. Com a catòlics, no tenim cap obligació moral d'haver de pensar, dir i fer tot allò que els bisbes o el Papa opinen en qüestions que no siguin estrictament de caire dogmàtic. Les seves opinions sobre moral i costums (tan canviables al llarg de la història i en les distintes societats) són respectables però no són vinculants per a la resta dels creients, tal com ens volen fer creure amb un ànim indecentment manipulador.

En el document que ens ocupa, ademés, es fan una sèrie d'afirmacions absolutament incorrectes, i no precisament per ignorància, sino per intentar confondre l'opinió pública i influir en el debat social.

Així afirmen que "es obvio y natural que el matrimonio no puede ser contraido más que por personas de diverso sexo: una mujer y un varón. A dos personas del mismo sexo no les asiste ningún derecho a contraer matrimonio entre ellas. El Estado por su parte no puede reconocer este derecho inexistenteÉ".

Tres afirmacions categòriques dels bisbes absolutament discutibles i en un estat com el nostre, amparant-nos en la Constitució vigent, totalment falses. La institució del matrimoni civil no es restringeix, en la Constitució, a haver-se de donar exclusivament entre un home i una dona; a dues persones del mateix sexe els pot assistir aquest dret amb una simple modificació del Codi civil, i l'Estat sí té tot el dret i potestat de reconéixer aquest dret si així es decideix democràticament. Una altra cosa és que això, per motius de concepció ideològico-religiosa, que no teològica, no sigui acceptat per un sector de l'Església.Els bisbes en la seva nota intenten en tot moment assimilar com si fos el mateix, la figura jurídica del matrimoni civil i el matrimoni tal com l'enten l'Església, com un sagrament de la unió d'un home i una dona amb una entrega mútua de per vida.Aquesta confusió, com he dit, no és innocent i convé que tots els cristians i els catòlics tenguin molt clara la diferència entre una cosa i l'altre.De l'argumentació del document s'en despren una certa por a que el fet d'acceptar i regular civilment la unió mitjançant el matrimoni civil de dues persones del mateix sexe, desvirtui el que es considera l'únic matrimoni vàlid i vertader i es faci palesa aquesta diferència essencial que he esmentat i que els bisbes sempre intenten assimilar, mantenint així la confusió.

Pel bé de la salut democràtica al nostre país, convé que les coses estiguin clares, que els bisbes siguin feels a la veritat (cosa que sempre invoquen i exigeixen als altres) i respectin la llibertat de consciència dels diputats catòlics i dels qui no ho són, perquè puguin dur a terme la seva tasca democràtica de legislar sense coaccions.

Antoni Esteva Mestre és regidor de l'Ajuntament de Palma, catòlic i homosexual.