El conreu del taronger és mil·lenari a la Xina, d’on es va anar escampant cap a Occident, a través d’Alexandre el Gran i de les Croades; però els qui introduïren el taronger agre al sud de la península Ibèrica varen ser els àrabs, cap al segle X. Per aquest motiu, la taronja és present a Mallorca des de l’edat mitjana. La temperatura òptima de la costa mediterrània (els cítrics necessiten un clima temperat) ha fet que s’hagin desenvolupat força bé a l’Illa. A l’actualitat, tot i que l’agricultura ha perdut pes en l’economia, es produeixin algunes varietats amb fama reconeguda, com les de Sóller.

Ingredients:

  • 1 taronja grossa i la seva pell, 250 g de sucre, 250 g de farina, 1 tassó de nata líquida, 3 ous, 1 sobre de llevat ràpid i 100 g de mantega fosa

Preparació:

  • Untarem un motlle rodó amb un poc de mantega i l’empolvorarem amb farina. Girarem el motlle perquè caigui la farina que sobra; millor si el deixam dins el frigorífic.
  • Pelarem la taronja i en conservarem la pell, eliminant la part blanca del seu interior.
  • Eliminarem igualment els pinyols i tots els fils adherits a la fruita.
  • Capolarem ben fineta la taronja, juntament amb la seva pell.
  • Encendrem el forn a una temperatura d’uns 170º
  • Batrem la mantega blana amb 200 g de sucre amb la batedora manual de barnilles. Mentre es fa fonent la mantega i es va integrant el sucre, hi incorporarem 3 vermells d’ou i uns segons més tard, la nata i la taronja triturada. Ho mesclarem bé tot.
  • A part, mesclarem la farina amb el llevat ràpid i ho incorporarem a la taronja a través d’un colador fi per tal d’evitar possibles grumolls.
  • Batrem els blancs d’ou; en haver pujat una mica, hi mesclarem els 50 g restants de sucre, en dues tongades. Ho continuarem batent fins que tenguin una bona fermesa.
  • Afegirem els blancs pujats a la preparació de la taronja amb moviments suaus de dalt a baix, que permetin l’entrada de l’aire. Quan trobem que la pasta és homogènia i tots els ingredients estiguin perfectament integrats, l’abocarem dins el motlle.
  • Enfornarem el pastís uns 40/45 minuts. Abans de treure’l del forn, comprovarem que sigui cuit el centre amb un escuradents, que ha de sortir eixut.
  • Devem la recepta a Maria Antònia Sureda Vallespir (Manacor, 1960).