Imprescindible en plats de cuinats i escudelles tradicionals, la carabassa comú protagonitza dins la cuina de Mallorca tot un seguit de plats, la majoria dels quals estan més aviat en vies d’extinció: carabassa fregida amb espinacs, amb porros, amb col, crema de carabassa, alisos, raoles, carabassat (utilitzat en algunes ensaïmades, pastissos i rosaris de Tots Sants) i d’altres, fins i tot dins l’arrop de vi. A l’actualitat, la fira de Muro, a la tardor, reivindica el paper d’aquesta cucurbitàcia amb fórmules culinàries antigues i innovadores.  

Ingredients

500 g de carabassa, 250 g d’ous, 250 de sucre, 250 d’oli de gira-sol, 280 de farina comú, 10 g de llevat ràpid i saïm. 

Preparació

  • Aquesta recepta, creació del mestre pastisser Joan Segura Miró (Muro, 1943) dona el protagonisme màxim a la carabassa. Recomana ser inflexibles en les proporcions dels ingredients.
  • Bullirem la carabassa i en farem puré.
  • A part, batrem els ous juntament amb el sucre; li anirem afegint l’oli, la carabassa i la farina, a la qual li haurem mesclat un sobret de 10 g de llevat ràpid o impulsor.
  • Ho mesclarem tot bé, sense grumallons, i ho farem reposar uns 30 minuts. 
  • Untarem un motlle de 25 cm de diàmetre amb saïm o mantega i l’empolvorarem amb farina.
  • Passats els 30 minuts, tornarem a treballar la mescla abans d’abocar-la dins el motllo i, tot seguit, l’enfornarem a una temperatura de 180º al llarg d’uns 40 minuts. El temps de cocció pot variar segons l’alçada del motlle emprat. 
  • Per saber si la coca és cuita, Joan proposa fer la prova de sequedat amb una agulla o un escuradents. Si surt net, la coca és cuita.
  • Quan sigui cuita, ho desemmotllarem i la deixarem refredar a la temperatura de l’ambient. 
  • Si ens hi agrada, hi podem escampar sucre fi per damunt.
  • Cal recordar que la carabassa és un producte que aporta fibra abundant i poques calories. A més té substàncies amb components antioxidants.
  • La carabassa, les pastanagues o safanòries i la remolatxa, foren en el passat, succedanis visuals de la carn i fins i tot d’embotits. El pare Rafel Ginard recordava com anys enrere, a Artà per Sant Antoni, algunes persones torraven safanòries obscures que feien l’efecte òptic de botifarrons.