La indemnització de residència, per a qui?

Hi ha una Plataforma, anomenada UNISEP, conformada per sindicats de diferents sectors públics i àmbit territorial (estatals i autonòmics) que duen a terme una campanya per a reivindicar l’augment de la indemnització per residència de la nòmina del personal empleat públic, i equiparar-la amb les indemnitzacions de les Illes Canàries. Per això, una de les icones de la campanya és un plàtan.

En tot el moviment polític i sindical al voltant d’aquesta reivindicació, no queda clar per a quin personal empleat públic ho demanen, si només per al personal al servei de l’administració estatal que presta serveis a les Illes Balears (per a aquest personal són les peticions de partits com Ciudadanos i el Partit Popular) o si també seria per al personal al servei de l’administració autonòmica i l’administració local (incloent-hi els Consells insulars). La recent moció del PP al Senat i defensada per la senadora Maria Salom només fa referència al sector públic estatal que presta serveis a les Illes Balears. Perquè tot el personal empleat públic al servei de qualsevol de les administracions territorials cobra aquesta indemnització per residència i en les mateixes quanties, segons el grup funcionarial o el nivell laboral. UNISEP ho reivindica per a una part d’aquest personal: per al personal docent, per al sanitari, la Policia nacional i la Guàrdia Civil.

Per aclarir-ho, caldria definir l’objecte d’aquesta indemnització, també coneguda com a «plus d’insularitat». Pels que ho demanen només per al personal de l’administració de l’estat que presta serveis a les Illes Balears, resulta que molt d’aquest personal és illenc i, per tant, resident de sempre o des de fa molts anys a les Illes. N’hi ha que són destinats a les Illes des d’altres indrets de l’estat espanyol i han de cercar residència, però també ens trobam amb alguns d’aquests col·lectius, com la Guàrdia Civil, que disposen de residències als mateixos quarters per als seus efectius i les seves famílies. L’ús d’aquestes residències per a la Guàrdia Civil està regulat per una Ordre del Ministeri d’Interior que determina que estan destinades a proporcionar allotjament temporal al personal que s’hagi de desplaçar per raons de servei a una altra unitat territorial. Hi ha vacants en aquestes residències? Qui les ocupa? Per què el Guàrdia Civil que presta serveis a Eivissa i dorm dins el seu cotxe no pot ocupar una plaça de la residència del quarter? Per tant, no queda clar l’objecte de la indemnització per residència si només se centra en aquest personal i, a més, tenim en compte la disparitat de circumstàncies residencials.

Hauríem de convenir que la indemnització per residència, idò, ha de tenir l’objecte de compensar el major cost de la vida que suposa habitar a les Illes Balears i fer-hi feina, en comparació amb els territoris peninsulars de l’estat espanyol i, per tant, cal comparar-ho amb l’altre arxipèlag, les Illes Canàries. Vist així, i partint —com he dit— que tot el personal empleat públic al servei de qualsevol de les administracions territorials que presta serveis a les Illes Balears és compensat en la seva nòmina amb aquesta indemnització, l’actualització d’aquesta indemnització ha de ser per a tot aquest personal, i no només pel que presta serveis a l’administració general de l’estat. O, si no, s’ha de discriminar i només compensar amb aquesta indemnització el personal que ve d’un altre territori i ha de cercar residència a les Illes (però això vol dir que només aquest personal suporta un major cost de vida?).

Convendria, idò, centrar l’objecte d’aquesta indemnització i tenir clar per a qui es reivindica. Perquè em preocupa que s’engegui una campanya reivindicativa sense saber una dada fonamental de tota campanya amb contingut econòmic: a qui va dirigida. I això també ho han de tenir clar els partits polítics que presenten mocions i proposicions no de llei.

També podríem debatre si el concepte ha de ser el d’indemnització, però ara no és l’objecte d’aquesta reflexió.