Joan Alegrettenia gairebé sempre oberta la porta del seu despatx -llibres per tot, cultura amuntegada- adalt de tot de l’edifici Ramon Llull de la UIB. Et veia passar i t’aturava o t’hi aturaves, perquè t’era familiar i et feia sentir còmode. Amb una mirada peculiar i el somriure contingut, de timidesa, amb xoquins i calcetins tot l’any, et deixava mig astorat: «Quin signe ets, tu?»
Relacionadas
Muere Joan Alegret, el carismático profesor de Filología Catalana de la UIB
N’Alegret sabia tant d’horòscop com de literatura universal. Era un savi discret, que agradava a molts d’alumnes perquè era pot ser el professor més diferent de tots. Senzill, culte, honest i entranyable. Va saber estar al marge de les guerres caïnites i la toxicitat d’aquell departament de Filologia catalana xapat entre el bàndol de l’star system i els pretesos guardians de les essències, tot i que tenia clar qui era cadascú. No era d’aquells professors que et marquen de per vida, però sí dels que recordes sempre per la seva bonhomia i mestratge.