I enmig del malson, dues setmanes després del confinament, surten alguns batles a exigir mesures. I què demanen als seus homòlegs de més amunt? Idò no, no han sortit a demanar uns millors centres de salut per als seus pobles, ni més metges, ni personal d'atenció primària. No demanen més investigació, reflotar les indústries locals més verdes i properes, ni més treballadors per a les residències públiques: Han sortit a demanar més ciment, més asfalt i més places turístiques; just això els posa d'acord. La recepta de sempre i que ara se'ns gira en contra com mai no havíem imaginat, pel fet de ser-ne dependents com cap altra regió del planeta. Terraferida, la nostra modesta entitat, s'havia proposat no dir gairebé res mentre duràs el confinament, sols observar i esperar millors dies per a seguir reivindicant un futur més verd i digne. Però davant això és impossible callar.
Els batles podrien haver sortit a exigir que es retalli el preu de l'electricitat dels seus veïnats; que es congelin els lloguers, ara que seran encara més impagables que mai; o a reclamar un abaratiment del transport públic. Podrien haver proposat una rebaixa del preu del material escolar pel curs vinent, congelar el pagament d'hipoteques o posar en disposició per al lloguer social els pisos i cases buides de fons d'inversió i bancs. Però clar, tot això és per als pobres, i ells han vengut a governar per a uns altres: per als qui comanden per naturalesa, els qui conviden a dinar i els telefonen per fer-los sentir importants i els qui tantes vegades han finançat els seus partits, com han demostrat desenes de vegades jutges i fiscals. La reclamació popular d'abaixar-se el sou un 50% i destinar-la a la sanitat, què, res a dir? I que els bancs rescatats tornin els 60.000 milions, ara que ens fan falta per tenir salut, res a dir?
Si aquests dies el nostre personal sanitari es juga la vida, sembla que els importa poc. Si els 5.000 pagesos que resisteixen en aquestes illes fan un sobreesforç per produir, elaborar i distribuir menjar de qualitat a la població, ni ho veuen. Si els transportistes i repartidors a domicili s'exposen al contagi perquè els altres no s'hagin d'exposar, els és igual. Ells volen "agilitzar" el ciment "llevant burocràcia", dur més milions de turistes, i edificar el camp que queda i que aquests dies ens alimenta. Ah, i explotar es Trenc fins a l'infinit; a la fi han trobat una excusa per demanar intervenir sobre l'arenal "que tants mals de cap ens dona", diu la nota. Demanen més Airbnb, la multinacional que, a la primera que han vengut magres, ha deixat tirats els "amfitrions". Són la veu dels grans hotelers covards, que es fan dir "creadors de riquesa" i que han passat de donar conferències des de les còmodes butaques del Palau de Congressos a estar desapareguts i fer ERTEs.
La llista de reclamacions d'aquests batles demostra que no els importa la precarietat que ja vivíem desenes de milers de mallorquins, i que ara ens veiem abocats a la incertesa absoluta per mor de dependre del monocultiu turístic. Què havien fet tots ells per fer possible al màxim el teletreball, que aquests dies salva el cul a tanta de gent? Han fet res els senyors que el manegen, des del xaletarro de cala Llamp, per als autònoms que aquests mesos seguirem pagant les quotes a la Seguretat Social?
Els mateixos que s'han dedicat a endeutar l'administració pública per fer autopistes i rotondes que han costat més de 200 milions d'euros entre 2015 i 2019, ara volen donar lliçons de maneig de recursos? Els liberals que demanen a l'estat que no intervengui en l'economia i que van retallar la sanitat, ara són els primers a demanar que l'estat (la gent) pagui el desastre? Un desastre que ells han amplificat fomentant deixant edificar arreu i desmantellant l'agricultura i la indústria local que ara ens fan tanta falta.
Aquests batles, si no poden aportar res nou, que quedin a ca seva; però per sempre, perquè demostren no ser un servei essencial. Per sort, senyors batles de la dreta i dels qui vos feis dir d'esquerra però acabau comprant-los el discurs i executant les seves polítiques, no tots són com vosaltres. Hi ha desenes de polítics locals decents que no vos seguiran aquest pic.
I ni un pas enrere, per que a pesar de tot han estat moltes les victòries de la mobilització popular. Hem aconseguit guanys als quals ara no renunciarem, per molta de por que ens vulguin fer amb l'amenaça de la crisi i l'atur. Preservem allò que importa: un estat del benestar sostenible, uns serveis socials dignes, els drets dels treballadors, la idea que cal ordenar el territori, la preservació dels espais naturals i una democràcia digna d'aquest nom. Passada aquesta pandèmia caldrà tornar a lluitar pel que és de tothom: la vida, la terra, l'aire, l'aigua. Donem el nostre suport a les entitats del país: sindicals, cooperatives, culturals, ecologistes, de productors. No importa quin sigui el seu objectiu, sempre que inclogui la fita irrenunciable de la dignitat i la vida. Perquè així, els guanyarem.
