«La Serra és un emblema del passat, però també un tresor que volem conservar»

Han passat deu anys des de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, ¿Què ha canviat en aquest temps?

Des del moment que es fa la declaració hi ha una major consciència de les institucions, dels municipis, de la població de la necessitat de preservar els motius per els quals se li va donar la distinció, que és tot aquest paisatge cultural, tota aquesta acció humana que va fer que la Serra fos habitable, rendible, tota la feina de pedra en sec, les canalitzacions d’aigua. Es va constituir el consorci Serra de Tramuntana que és el que s’ocupa de la conservació, juntament amb altres administracions que gestionen la Serra des d’altres àmbits, però sobre tot jo crec que hi ha hagut una consciència més elevada de tota la societat mallorquina i les administracions ho han hagut de recollir, de què hem de conservar aquest patrimoni. També, d’alguna forma, el fet de tenir aquesta distinció ens posa més alerta de quan hi ha una amenaça a la Serra, per què no deixa de ser un entorn fràgil, vulnerable mediambientalment i això també ajuda a crear consciència. És un emblema del passat, però també ha de ser un tresor que volem conservar per les generacions futures. 

¿Com es pot conjugar la dinamització econòmica necessària amb la protecció que cal tenir de l’entorn de la Serra?

El repte, precisament, és mantenir aquest equilibri. Hem de poder preservar la Serra com és, però sense que sigui una postal. Sí que hem de poder aprofitar i fer-la rendible. Això que vol dir que les marjades on sembram oliveres han d’obtenir un oli amb DO que li hem de donar un valor. No és fàcil per què no són grans explotacions no pot ser agricultura intensiva, tampoc. Que hem de poder generar activitat turística responsable i sostenible o activitats combinables amb l’ús de la Serra: senderisme, gastronomia, restauració, cultura... Si obtenim un rendiment, també ajudam a conservar-la perquè si deixes de cuidar el patrimoni per què no és rendible cau. Ens interessa que la gent segueixi tenint l’estímul de conservar les marjades, una casa, una finca o una possessió. I és molt difícil l’equilibri per què una gran part de la Serra està conservada per instruments de protecció, per tant segons què no és possible. Hi ha vint municipis, és una bona part de Mallorca, gairebé una tercera part, hi ha tota una xarxa poblacional, institucional que ha d’ajudar. I el Consell jo crec que té un paper clau.

El fet que el 90% del territori de la Serra estigui en mans privades, ¿Com afecta la gestió?

Vull reivindicar els propietaris de la Serra, ells són els que la conserven, que fan netes les finques, poden els arbres o que hi tenen animals. Són fonamentals per la preservació. Hi ha també algunes finques públiques que manejam entre el Govern i el Consell, on normalment hi ha un refugi per exemple. La col·laboració publicoprivada aquí és fonamental i també és important que es treballi. Amb la llei Serra que estem promovent enguany arran de l’aniversari, aquesta cogovernança publicoprivada és un dels objectius importants.

El fet que la Serra sigui Patrimoni Mundial no ha impedit promocions controvertides com Petit Deià.

Quan parlam d’aquest equilibri, no ha de passar necessàriament per un creixement urbanístic. Jo crec que els municipis de la Serra en l’àmbit urbanístic no necessiten créixer necessiten solucionar algun tema d’un punt verd, un aparcament, o una promoció d’habitatge social, però no necessiten grans creixements. Se’ls han de solucionar mancances o problemes que puguin tenir, que evidentment són municipis que s’ha de poder accedir, s’ha de poder viure. De fet vull recordar que el Consell els mateixos anys que la Serra era declarada Patrimoni Mundial, ja va aturar la urbanització des Guix. Una part de la bellesa de la Serra és trobar-nos pobles com Estellencs, Banyalbufar, Deià, Valldemossa, Sóller. Hem d’anar solucionant problemes puntuals que necessitin que siguin més habitables, més sostenibles, més humans, però no hem de fomentar un creixement urbanístic ni és el plantejament que té el Consell.

A Estellencs també hi ha hagut polèmica i alarma entre els veïnats arran del planejament urbanístic del municipi.

 A Estellencs estam ajudant a fer el planejament en el municipi. La polèmica que s’ha generat és per què hem assenyalat unes possibles zones per generar aparcament, però eren alternatives perquè el poble decidís i ja pareixia que volíem créixer i no era aquest el plantejament.

Els vint municipis que integren la Serra són molt diferents entre ells, com gestionen aquesta diversitat?

Al final has de gestionar un territori que cada municipi es veu afectat més o manco. Evidentment els que estan 100% dins la Serra es veuran molt més afectats urbanísticament pels instruments de protecció, però que ja ho saben i ho han viscut sempre. Després altres, com pugui ser Calvià, que té una part molt important del municipi a la Serra, i nuclis com Es Capdellà o Galilea. És més una qüestió de gestionar territori que toca la Serra d’acord amb els instruments de protecció i de la cura. No crec que el problema sigui que hi hagi municipis més o menys afectats, però sí que els has de tractar diferent segons l’afectació. Evidentment Calvià li dur més mal de cap o té més preocupació la gestió de la part turística que no la part rústica, que està dins la Serra i s’ha de cuidar i ho fa amb la finca pública de Galatzó on recentment vàrem inaugurar la recuperació del molí de farina, aquesta part hi té cura, Pollença té tot Formentor. Es tracta de protegir i cuidar cada entorn, sigui tot el municipi o la part que li correspon. Escorca, que és un dels municipis més grans, està tot integrat a la Serra, però és un dels que té manco població, llavors hi toca gestionar d’una altra manera. Es tracta de fer-ho segons cada necessitat.

Hi ha massa visitants a la Serra?

Crec que hi ha hagut aquesta sensació arran de la pandèmia. Sí que hi ha hagut un interès per part de la ciutadania d’anar a la Serra. Per una banda hi ha una cosa positiva: que molta gent recuperàs o conegués el coneixement de la Serra, que també és important, sí que hem de vigilar fer-ho amb cura. Jo crec que la massificació s’ha reduït i que en condicions normals hi ha un equilibri. Crec que suporta bé el senderisme, de fet és un dels esports o del segment del turisme que volem promocionar, sempre amb ordre i responsabilitat. Per això també tenim una xarxa de refugis que volem fomentar des del Consell en tenim vuit, estam construint un altre a Galatzó que a final d’any estarà llest i tenim el projecte de Raixa. I ens agradaria seguir-ne fent i potenciant els valors de la Serra a través d’aquestes rutes i visites. Evidentment s’ha de sensibilitzar molt a la gent que quan anam a la natura s’ha de fer amb un respecte, però sí que remarc que la gent conegui la Serra. Tenim un espai que ho té tot, aquesta combinació de verd i blau en molt poc espai, i crec que l’aniversari ens serveix per donar a conèixer al món una Mallorca diferent, més sostenible. Ja va ser sostenible en el moment que els nostres avantpassats varen poder fer habitable aquell espai difícil, la simbiosi entre acció humana i natura. És el que hem de ser capaços de fer a Mallorca sencera tenint la Serra com a referent. 

Quines són ara mateix les prioritats de la Serra?

La prioritat és la que ja era abans. Mantenir aquest equilibri entre preservar i dinamitzar-la, respectar-la i fer accions perquè puguem fer-la rendible econòmicament i social. Jo crec que hi ha un problema que volem atacar amb la llei de la Serra, que és generar una cogovernança més intensiva i la declaració de Patrimoni Mundial ens ha d’ajudar entre totes les institucions i la part privada per aconseguir aquest objectiu de mantenir-la i dinamitzar-la a la vegada. 

Hi ha alguna acció concreta prevista per impulsar la dinamització econòmica de la Serra?

Tenim un projecte que està en marxa que és generar una marca Serra per a tots els productes com l’oli o les taronges, que servís per promocionar-los. Lliga molt amb la conservació i la dinamització que dèiem, però hi ha dificultats per poder-ho fer perquè topa amb el tema de la lliure competència que marca Europa, que no es pot limitar. Aquí entram en contradicció poder-la dinamitzar i preservar necessita un instrument de protecció, poder generar una marca Serra i fer valdre tots els productes que entraria des d’un establiment turístic a la Serra, que és específic, un hotel petit o un restaurant amb encant, que també distribuís el producte de la zona. Això també és una lluita que estam duent a terme.

Quins són els problemes concrets que s’haurien d’abordar de manera més urgent?

Per exemple, un dels reptes que tenim imminent que treballam i que és un mal de cap és la carretera Ma10, les carreres de motos que es produeixen cada setmana que no només molesten en els veïnats sinó que també generen renou. A mi personalment em preocupa per què entram com a societat en contradicció: si la Serra està protegida i l’hem de cuidar, no es pot emprar la Serra com un circuit de motos i això està passant. És un problema difícil de solucionar i ho estam treballant amb Delegació de Govern, Ajuntaments, Trànsit, Guàrdia Civil, però ens ha faltat el primer de tot que és la conscienciació dels motoristes que entenen que allò és un espai fantàstic per fer carreres, però és incompatible amb la Serra. No basta limitar la velocitat, no basta posar multes per què no ho estam aconseguint. Són moltes coses, aquesta és una, crec que hauríem de ser capaços com a societat de fer-ho entendre, és un canvi que hem d’aconseguir. 

Quines inversions ha previst el Consell a l’àrea?

Per carreteres, per una qüestió tant de seguretat com de paisatge, totes les tanques metàl·liques que hi ha a les carreteres de la Serra les estam canviant per tanques de fusta. La ruta de pedra en sec a part de preservar-la, volem allargar-la per, per exemple, poder arribar a Formentor. En alguns trams que no hi és s’ha de recuperar, que és complicat per què hem de passar per finques privades. Vull recordar la Llei de Camins que va fer el Consell la passada legislatura que vol preservar els camins i l’accés. La xarxa de refugis que és important per donar-la a conèixer i preservar. Amb el Consorci jo crec que també hem de ser capaços, que es pugui protegir encara més el patrimoni etnològic i el patrimoni lligat a la pedra en sec. Que hi hagi més subvencions o que siguin més fàcils de gestionar perquè els propietaris no els sigui tan complicat. També estam enllestint una escola de margers i fomentar aquest ofici perquè es pugui fer més feina a Mallorca i especialment a la Serra.

La Llei de la Serra que heu mencionat, en quin moment de la seva tramitació es troba?

Hem fet la planificació, ens hem marcat els objectius, l’abast i planificació de feina i en aquest moment estam a un procés participatiu. Aquesta Llei com les altres ha de ser participativa, però aquesta ho ha de ser especialment. S’estan fent unes taules de participació dels diferents agents des dels municipis implicats, això ens ajudarà a redactar el text final, ara tenim un esquelet, una filosofia de com ha de ser. I en aquest procés de participació s’ha de configurar el cos del text que el Consell el traslladarà al parlament directament. No la fa el Govern Balear, serà com la de Llei de Camins que la fa el Consell i la trasllada al Parlament perquè els grups polítics l’aprovin. Enguany ens agradaria que estigués llesta i ara estam en la fase de participació, passat l’estiu podríem tenir un esborrany de text que acabaríem de treballar.

Es tracta d’una llei innovadora, enfocada a la protecció i gestió d’una àrea concreta.

Aquí no hi ha cap llei referida a la gestió d’una àrea i aquesta va molt lligada a la declaració de la Unesco, per incentivar encara més el repte. Han passat deu anys de la declaració i hem d’estar segurs que d’aquí a deu anys podem mantenir aquesta preservació, per tant incentivar encara molt més tots els elements que fan que sigui patrimoni mundial per què té molts de riscos. Hem comentat molts, la declaració és un repte de tots mantenir-la, que no hi ha dubte que la podem mantenir, però ens hem de marcar deures, és un examen constant com a societat i institucions per mantenir-lo. És un lloc fràgil, que hem de protegir i és difícil perquè hi ha reptes i amenaces i la llei ha d’ajudar a potenciar el que suposa la declaració. No ens podem relaxar. Igual que dèiem que la Serra no pot ser una postal, no ens podem relaxar amb la distinció, ens l’hem de guanyar cada dia i això crec que és el principal repte que tenim: guanyar-nos cada dia la declaració de patrimoni mundial de la humanitat. Això suposa un esforç de tots de quan la visitam conservar-la, de quan la dinamitzam, ajudant a fer marges, que el producte de la Serra sigui rendible.

Si féssim una enquesta en els pobles de la Serra, què pensau que dirien els ciutadans?

Jo crec que els ha de fer sentir orgullosos per què és un lloc distingit que això ho poden relacionar amb el fet que hi ha unes dificultats associades a viure a la Serra o limitacions a l’hora de fer una reforma de poder viure, que no deixa de ser un lloc emblemàtic. En els ciutadans els dóna un plus, jo no hi visc, però em sent orgullosa i crec que els veïnats ho han de sentir així. D’alguna manera la distinció ajuda al fet que siguin més rendibles econòmicament ja són pobles molt visitats turísticament, però el fet que el seu nom soni duu més turisme: els restaurants i negocis tenen més vida jo crec que també els dóna un plus econòmicament i evidentment una responsabilitat de cuidar-la, que també és de tots des del que la visita a qui viu. Els ciutadans ens adverteixen si alguna cosa entra en contradicció el ciutadà de Banyalbufar que li molesta el renou de motos cada cap de setmana o quan va haver-hi el cap de fibló que encara l’Estat no hagi declarat que sigui zona catastròfica i no hagi declarat unes ajudes tot i que és vera que des del Consell hem ajudat. Aquí hi ha una contradicció i t’ho diu el batle, si això ho hem de protegir, com és que encara no hi hagi aquesta mirada de l’Estat. Serveix per fer-nos una alerta, l’amenaça hi és tenim l’obligació de conservar-la dia a dia, per tant ens ajuda la distinció a estar més atents conservar-la i mirar-la amb la cura que es mereix.