No tinc temps d’anar al gimnàs, deia un conegut a un amic seu. Faig tantes coses – afegia – que no puc anar-hi... L’amic no hi estava d’acord. No hi vas perquè no vols, li responia. És qüestió de prioritats. Si realment volguessis, trobaries temps i hi aniries. I acabava repetint: és qüestió de prioritats.
El Palmer Palma viu un moment delicat. Segueix instal·lat a la cua de la classificació i, si ràpidament no reacciona, la conjuntura esportiva, fins i tot, pot agreujar-se. Una sola victòria després de tretze jornades ha demostrat que calen reforços. Tothom ho veu. Tothom hi està d’acord. És una prioritat.
Aquestes incorporacions que necessita l’equip en aquests moments haurien de complir una doble funció.
Per una banda, augmentar el número de jugadors que actualment formen la plantilla. Quatre jugadors recentment han abandonat el club i només ha arribat en Tomas Pavelka. A principis de desembre en Víctor Moreno – havia jugat pocs minuts i la seva aportació no va ser mai destacada – va agafar la porta i va partir. Dies més tard, en Bautista Lugarini i en Yannis Mendy van fer el mateix.
El primer perquè va fitxar lesionat i encara no s’havia recuperat. El segon havia recalat a Son Moix per substituir el lesionat Milan Suskavcevic i el seu contracte havia finalitzat. El pivot francès havia demostrat ser un jugador important i havia jugat tres-cents minuts en dotze encontres. I fa poques hores en Fausto Ruesga, descontent amb el seu rol dins l’equip, va demanar també sortir, el club ho va acceptar i ja és jugador del Melilla. Era el que més rebots ofensius capturava, però al darrer partit contra Almansa no va disputar cap minut... Enguany el disseny de la plantilla i la planificació inicial no es pot afirmar que hagi estat un èxit. Si el partit contra Oviedo no s’hagués ajornat per culpa de la Covid, que està complicant i tergiversant el desenvolupament de la competició, l’equip mallorquí s’hauria desplaçat a Vetusta amb tan sols vuit jugadors.
Per altra, augmentar el potencial i la qualitat del grup, per així, competir millor i tenir més possibilitat de victòries.
Ara bé, tot acaba essent una qüestió de prioritats. El club, disposa de recursos econòmics per fitxar? Pot fitxar algun jugador que no arribi només per completar i sí per abanderar una reacció que eviti el descens de categoria? Per ventura, les quatre baixes ho faran possible.
Ara com ara el president de l’entitat ho té clar. Només gastar el que se té. Per al senyor Boscana la prioritat de les prioritats és quadrar el pressupost. No ha fet disbarats econòmics i no els farà ara. És una persona de números, afirmen els que el coneixen bé, i aquesta premissa ha guiat la seva actuació des que va crear el club.
Millorar la qualitat de l’equip és una prioritat, però n’hi ha una altra més preferent. És una qüestió de prioritats.
