Hi ha exàmens i exàmens. Hi ha exàmens on l’alumne escriu el que sap o ha estudiat i el professor li posa una nota: aprovat, insuficient, notable... Tot molt matemàtic, molt categòric. La qualificació rebuda simplement serveix perquè l’educand verifiqui el domini que ha assolit d’un tema que havia de preparar, certifica simplement els seus aprenentatges. Paral·lelament hi ha altres exàmens, més enriquidors, on la nota tradicional deixa de ser la protagonista i assoleix un paper secundari. Aquest tipus de control és útil no només per a l’alumne, també ho és especialment per al mestre. El col·legial rep una informació detallada del que ha fet bé i malament, no amb un objectiu sancionador, sinó amb una intenció futura, saber què haurà de mantenir i canviar, després d’una reflexió. I l’ensenyant, després de tenir en compte les circumstàncies que han acompanyat i condicionat tot el procés d’enseyança-aprenentatge, fa una autoavaluació per detectar el que ha o no funcionat i, si cal, fer les modificacions que calguin, per millorar els resultats.

Diumenge el partit contra el Sibiu romanès evidentment va ser un examen, un examen desitjat per als jugadors – millor competir contra col·legues d’altres equips que fer-ho contra els teus companys al entrenaments – i per als tècnics – la informació extreta és més objectiva que la que s’obté també als entrenaments –. Segurament a la primera sessió de la setmana, els jugadors hauran rebut per part dels seus entrenadors una informació individual i grupal dels aspectes positius i negatius de l’examen de diumenge (les anotacions constructives que el professor sol escriure al mateix paper i els aclariments orals necessaris) i a partir d’aquesta informació, podran seguir el seu procés d’aprenentatge. I també és segur que els responsables tècnics hauran analitzat amb profunditat el matx, s’hauran autoavaluat, per extreure conclusions, sense deixar a un costat, per exemple, les cinc baixes que varen patir (més d’un 40% de la plantilla), les poques sessions d’entrenament completades per tots els jugadors per culpa del positiu de COVID, el que fos un dels primers partits de pretemporada, el fet de jugar molts minuts amb jugadors a posicions que no són habitualment les seves o el fet de competir un partit tan exigent fonamentalment només amb set jugadors.

La victòria al darrer segon, reforç positiu per a jugadors, tècnics i afició, es la nota de l’examen (no calia posar una nota numèrica per avaluar). Ara bé, aquesta qualificació no és el més important; el que realment s’ha de considerar i té més valor és la conjuntura que envoltà l’encontre i que dificultà les bones sensacions que l’equip va transmetre.