L’Atlètic Balears va aconseguir de forma consecutiva un segon campionat de lliga la temporada passada, a més de tornar-se a quedar a les portes de l’ascens, que no va ser possible, per detalls puntuals.
Pel que fa els títols de Segona Divisió B ja hem igualat a tres al Barça B i al Llevant que per ara ostentaven el rècord. Però el futbol té poca memòria, l’actualitat mana i els colors blanc-i-blaus estan de moda, no aturam d’aixecar títols, la nostra fortalesa rau en la passió de tots i de totes, del nostre president, del nostre entrenador, dels jugadors i sobre tot de tota l’afició.
Aquesta setmana he sentit per la ràdio un fet que només és comprensible a dia d’avui. El programa de ‘La Vida Moderna’ de la Cadena SER, David Broncano, Ignatius Farray i Quequé corejaren el nom Vinicius Tanque al que definiren com «El Vinicius bueno». Quequé va arribar a dir de l’Atlètic Balears: «de los que hay en Mallorca, yo creo que es el mejor equipo». Tot això hauria estat impensable fa 15 anys. Cada vegada hi ha més gent que sap que a Mallorca hi ha més d’un equip i és que a poc a poc anam situant el nostre club dins l’univers futbolístic de l’estat. En aquest temps hem començat a torpedinar «l’establishment» del futbol balear i hem tocat a la porta de l’elit més rància i arrelada del futbol mallorquí.
Al partit d’ahir, per un moment, vaig pensar que m’havia equivocat de temporada. Va ser un calc del que férem l’any passat. Tornarem a visitar el Rayo Majadahonda en la segona jornada i una altra vegada sortírem amb una derrota i amb males sensacions. Això, ara fa un any, va servir per fer reviscolar l’equip i des d’aquell moment començàrem a pujar com la sabonera. La confiança blanc-i-blava roman en què aquesta temporada passi el mateix perquè allò que va quedar demostrat ahir és que necessitam millorar.