Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Enyorarem Joan Parets

Ha mort el capellà i fundador del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca, entre moltes altres iniciatives culturals

Mossén Joan Parets frente a la iglesia de Campanet.

Ens ha deixat un Home gran, Joan Parets.

Nascut a Santa Maria del Camí el 1940, Joan Parets i Serra entrà al seminari per sortir-ne amb dues vocacions ben clares, la del sacerdoci compromès i la de la recerca musical. Aquests dos camins marcaren, sens dubte, tota la seva vida.

Record com si fos ahir mateix, i ja fa més de quaranta anys, el dia que ens vàrem conèixer. Ell em telefonà arran d’un article (un dels primers) que jo havia escrit a aquest mateix diari. “M’agradaria conèixer-te”, foren les seves paraules i des de llavors seguírem camins paral·lels, sempre amb la música com a eix central.

Juntament amb l’Amic Biel Massot i Muntaner posàrem en marxa el Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca, que tenia la seu a les diferents rectories en les que Joan estava destinat: Bunyola, Inca, Lloseta, Sineu, Campanet o Can Massot, al costat de la Seu, els anys en els quals Parets va viure a Perú, adscrit a la parròquia de Sant Joan Maria Vianney.

En el Centre hi arribaven estudiosos d’aquí i de fora per tal de cercar aquell document, aquella dada o aquella informació que, si no es trobava catalogada allà, era difícil de trobar. Pel que fa a la informació sobre la música mallorquina, de tots els estils, Parets ho tenia gairebé tot catalogat. Joan buidava arxius i biblioteques, revistes i premsa especialitzada; i quan trobava una simple nota a peu de pàgina, una cita a un llibre estrany o un detall musical, obria una carpeta que ocupava el seu espai a les calaixeres del Centre.

Molt respectat per tothom, el convidaven a participar a simpòsiums, a trobades, a donar conferències, sempre amb algun tema relacionat amb la música a Mallorca. Parets era una institució. Era atent, amable, amic dels seus amics i com a home d’església, sempre tenia una paraula de consol en moments difícils.

Són moltes les publicacions que sortiren de la mà de Joan Parets, en solitari o en col·laboració, en format llibre o article. Només com una mostra citarem el Diccionari de Compositors mallorquins que anys després es revisà i es convertí en Compositors de les Balears.

Joan, Amic, Mestre. Només puc dir el que segur pensam tots els qui et vàrem conèixer i tractar: Siguis on siguis, t’enyorarem.

Compartir el artículo

stats