M’ha telefonat un amic des d’Alemanya per advertir-me: «La Humanitat corre un gran perill. Els Estats Units d’Amèrica saben que L’Univers, perquè els han vist els seus pilots de l’Armada, és ple d’objectes no identificats». El meu amic, que mai no s’agrada de donar-me una bona notícia, em diu que aquests objectes són intel·ligents, que posseeixen una intel·ligència incontrolable pels habitants de la Terra, que es dirigeixen cap ací disposats a destruir la Humanitat, que no quedarà ningú amb un respir de vida. «I què en faran de nosaltres, quan ja siguem morts?», he preguntat. M’ha dit que no ho sap, però sí que ho saben els serveis secrets dels Estats Units. «En faran hamburgueses?», m’he atrevit a dir. I la resposta: «Ningú no ho sap, però el més probable és que ens converteixin en carburant per a les seves naus».
Després de l’advertència que tot just m’acaba d’arribar des d’Alemanya, llegesc a la premsa que els Estats Units no troben explicació per als objectes -120, en total- que els seus pilots militars han estat incapaços d’identificar. I el misteri creix, i la incertesa, i la sospita, i una mica de por. El meu amic alemany em diu que té una porada. Són naus extraterrestres? Ningú no sap què son. Però alimenten la teoria de l’existència de vida intel·ligent, més enllà de la nostra galàxia. I he pensat que, si és vida intel·ligent, ha d’esser benvinguda, que no n’anam sobrats.
Les agències d’espionatge de Washington han elaborat un informe sobre aquests fenòmens que, de moment, és a mans dels més alts funcionaris de l’Administració, però que serà publicat d’aquí a pocs dies, el 25 de juny, festivitat de Sant Guillem, l’endemà de Sant Joan, el gran dia màgic, tot just encetat el solstici d’estiu. No és difícil d’entendre l’expectativa que ha creat la publicació d’aquest informe entre els estudiosos de les meravelles o prodigis paranormals. Però –la pregunta és òbvia- hi ha res de normal, en aquesta vall de llàgrimes? Potser tot, o quasi tot, hauria de classificar-se de paranormal: No és paranormal la senyora Díaz Ayuso? No són un objecte no identificat els seus sequaços? La paranormalitat no ens arriba de l’Univers remot, és aquí, a prop nostre. I l’acceptam de manera natural, només perquè forma part de la nostra quotidianitat.
Aquells pilots que varen veure els fenòmens estranys amb els seus propis ulls –fou a la banda de ponent de la ciutat californiana de Sant Diego- han dit que tenen la forma d’una píndola, una bolleta en forma de ciuró. Qui ho hauria anat a pensar? Una altra píndola que els poders estranys, un dia sí i l’altre també, ens obliguen a empassar-nos sense pietat. Doncs diuen que aquestes píndoles extraterrestres tenen un comportament vagarós, ells en diuen erràtic, inexplicable. I que desafien totes les lleis de la Física. Els nostres particulars objectes no identificats, dels quals n’és plena la vida que tenim, no solament desafien les lleis de la Física. També, les de la Química.
Un dels pilots que han testimoniat els fets ha dit en una entrevista que, de forma inesperada, aquells ciurons acceleraven la velocitat de manera que mai s’havia vist. Potser arribaven a ultrapassar la celeritat de la llum, de tan furiosos que corrien. També hi ha qui ha sospitat, com sempre, si es tractaria de pràctiques supersòniques que es dedicarien a fer els russos i els xinesos, amb capacitat de passar desapercebudes als radars antimíssils.
És bo d’entendre que la gent, i vull incloure-hi tant el meu amic alemany com a mi, tingui preocupacions galàctiques. Hi ha vida, en algun altre cantó de l’Univers? I es tracta de vida intel·ligent? Es podria parlar de la diversitat de cultures estratosfèriques, lluny de la cultura neo-bàrbara que ens veiem obligats a patir? I, si nosaltres hem de servir de carburant, haurem servit almenys per moure els motors d’una nova vida, intel·ligent.
