"Per a mi ja només queda... el silenci etern"
(Shakesperare a Hamlet)
Ha mort Krzysztof Penderecki, el darrer dels grans compositors clàssics del segle XX. Amb tres obres fonamentals com són Treno per a les víctimes d'Hiroshma, La Passió segons Sant Lluc i el Concert per a violí, només amb aquestes tres ja hauria ocupat un lloc important dins la història de la música.
Per saber més sobre el músic polonès ha agafat de l'estanteria un volum que tenia una mica arraconat, El ruido eterno del crític musical americà Alex Ross. I realment no he pogut aturar de llegir, de Penderecki he passat a altres noms del panorama musical del segle passat i ben cert és que, com ja va passar fa deu anys quan vaig comprar el llibre, no el puc deixar. I és que aquest volum es llegeix com una novel·la. Redacció planera, pocs tecnicismes, anècdotes, dades, context i informació, molta d'informació, fan d'aquesta publicació un referent que no pot faltar a cap biblioteca d'un melòman o de tota persona interessada en la música.
En el fons Ross, que ha escrit pel New York Times i pel New Yorker, escriu una història del segle XX, amb la música com a línia argumental. La Viena de 1900, la Primera Grran Guerra, el París dels anys 20, Alemnya, la Rússia d'Stalin, els Anys 60... tot això hi és en aquesta extensa obra que amb deu anys de vida ha esdevingut un clàssic. Com bé diu el sots-títol es tracta d'"escoltar el segle XX a través de la seva música".
Fitxa del llibre:
ALEX ROSS
El ruido eterno
Seix Barral, 800 pàgines, 24 €
