VI

La data que marcava el calendari alemany el dia de 1685 que va néixer Johann Sebastian Bach coincideix amb la d’avui: 21 de març. En canvi, els calendaris de Mallorca marcaven el darrer dia del mes, 31 de març. Això és degut al fet que a Alemanya encara regia el calendari julià i, per tant, anaven 10 dies endarrerits d’etiqueta i d’astronomia. El canvi al calendari gregorià per als teutons arribaria en vida del músic, l’1 de març de 1700.

A mi, particularment, m’agrada commemorar la primera data. En primer lloc, perquè ens recorda l’entrada de la primavera (tot i que aquesta, tal i com hem dit, ja feia deu dies que havia arribat quan nasqué el mestre d’Eisenach). En segon lloc, perquè si assignam a cada xifra la lletra que ocupa aquest ordinal alfabètic tendrem que 21-3 és BAC. I, en ocasió d’aquest article, perquè si sumam 21+3 són 24. Què més volem!

Avui és obligat parlar de la cantata BWV 24 que és “Ein ungefärbt Gemüte” (Un cor sincer). Aquesta peça fou composta l’any 1723 -l’any passat feu 300 anys- per al 4t diumenge després de la Trinitat que, en aquella ocasió, s’escaigué el 20 de juny. (Curiosament, enguany s’escau només tres dies després, també com llavors, el 25è diumenge de l’any). Descomptant el coral final, la cantata presenta una estructura simètrica formada per Ària-Recitatiu-Cor-Recitatiu-Ària. Si teniu 20 minuts, no cal que seguiu llegint aquest article. Simplement escoltau-la i deixau-vos emportar per aquesta música exquisida.

Però, si encara llegiu, permeteu-me dos comentaris. La primera ària, per a contralt, d’on pren el nom l’obra, és una meravella de serenitat amb un cèl·lula rítmica a càrrec de les cordes que ens emporta des de la primera exposició. En el cor central, hi trobareu un desplegament harmònic colossal que dona veu al missatge evangèlic central: Tot allò que voldríeu que els altres us fessin, feis-ho vosaltres a ells. El Tot (Alles nun) és repetit amb insistència des del principi: tot, tot. L’altra ària, aquesta per a tenor, és un delicat diàleg entre la veu humana i dos oboès d’amor: la fidelitat i la veritat són el fonament. L’obra acaba amb un coral serè, senyorívol, especialment elaborat pel que fa a la instrumentació: Oh, Déu! Déu amarat de pietat. Dels altres, els 24 preludis i fugues del “Clave ben Temperat”, serem a temps de parlar-ne en una altra ocasió.

Suscríbete para seguir leyendo