Mercats

01. M’agrada passejar pels mercats municipals. Pels que encara mantenen les formes i no rebutgen el comprador local. Sí, de cada vegada més, els mercats deixen de ser mercats municipals per convertir-se en punts de trobada internacionals, substituint els llocs de venda de productes del camp per barres en les quals dominen el cava i les ostres.

02. A Palma, altre temps m’agradava entrar al mercat de Santa Catalina i comparar preus i qualitats: de les cols borratxones, de les tomàtigues, dels bolets... (pel que fa a la carn sempre he preferit tenir el meu carnisser de confiança). Ara ja no ho faig. Els carrers interiors ja no són el que eren fa uns anys. Cert que encara queden alguns llocs als quals m’agrada aturar-me per saludar i poca cosa més. Perquè comprar, poc; la meva economia no m’ho permet.

03. Als mercats dels pobles, com el de Felanitx, per exemple, el fenomen de la substitució de moment no ha arribat i és un gust entrar-hi i conversar amb els venedors de tota la vida com en Cànaves o amb algun pagès que porta les seves fruites un dia concret o fins i tot amb altres persones que també gaudeixen no només de comprar sinó de badocar. Perquè, això sí que és cert: els mercats eren i haurien de ser encara, punts de trobada social. Les taronges, les cebes, les colfloris... són (eren) una excusa. I que sia així per molt de temps.

Suscríbete para seguir leyendo