Estim la ce trencada

NO SE SAP MAI EL PERQUÈ D’UN AMOR.

Camín cap a la neu del puig de Massanella que tenc a l’enfront llunyà. Camín cap a la serra de Tramuntana embolicada amb niguls, boires i d’altres humitats d’un matí en què la plugineua em ressuscita.

És dia 3 de març de MMXXIV, el Dia de la Ce Trencada. La iniciativa és de Rodamots (el butlletí i la pàgina web, creada per Jordi Palou, que treballa a favor del català des de fa vint-i-cinc anys.) El nom del butlletí és Cada Dia un Mot i conté una paraula o expressió catalanes, l’etimologia i un fragment d’un escriptor o dos on es pot llegir el mot del dia. Jordi Palou es va inspirar en un de semblant en anglès, A Word a Day. Ell mateix presenta Cada Dia un Mot com un plagi, tot recordant que el mot plagi prové del llatí plagium, que vol dir ‘robatori d’esclaus d’altri, segrest’. En Jordi diu: «L’esclau de Cada Dia un Mot es diu A Word A Day. El vaig conèixer un dia d’hivern de 1999, quan una amiga i subscriptora d’aquell servei, la Judy Rohrer, m’hi va subscriure. Per agrair-li el gest, vaig decidir enviar-li una paraula cada dia en català: aquí va començar tot». Els primers anys la llista va tenir un creixement molt petit. La pujada forta la va tenir quan Palou va crear el web (www.rodamots.com) on va emmagatzemar tots els mots enviats aquells primers cinc anys i va començar a emprar un nou sistema de tramesa de missatges als subscriptors. Els primers cinc anys tenia sols 275 subscriptors, el 2004 va pujar a 3.500. I ja no es va aturar: el 2008 arribava a 10.000 subscriptors, el 2009, data del desè aniversari, ja en tenia 14.000 i avui n’hi ha més de 25.000. Al web s’hi emmagatzemen tots els mots enviats i comentats durant el vint-i-cinc anys ordenats alfabèticament i cronològicament per data de publicació. És un banc de dades molt entretingut: s’hi poden trobar més de cent temes i citacions d’uns 350 autors (estic contentíssim, perquè moltes vegades han agafat paraules meves, i cadascuna de les que han tret ha estat una festa).

Emperò tornem al tema: el Dia de la Ce Trencada.

EL DIA (3) TERÇ DEL MES DE MARÇ.

Camín cap al puig de Massanella i dibuix mentalment una ce trencada damunt la neu. M’agrada aquesta obsessió que m’ha agafat amb un signe dels més seductors de l’alfabet, dels més secrets i misteriosos. El trencament de la ce, per molt que me l’hagin explicat filòlegs i lingüistes, em sembla un enigma poètic molt seductor, fascinant. El mes de març és l’únic mes que duu una ce trencada. Aquest dia es va instaurar l’any passat el primer Dia de la Ce Trencada. Ahir, dia 2 de març de MMXXIV, Rodamots va fer vint-i-cinc anys i va publicar el mot que en feia 5.490. El mot número 1 va ser moix i el que va rodar darrer va ser recordança. Avui, dia 3 (terç) del mes de març, a VilaWeb els jocs que publica (Paraulògic i Mot-li) són especials i contenen gran quantitat de mots amb aquesta lletra. A més, VilaWeb treu tres articles sobre el tema: I. «Qui trenca la ce trencada?», un article de l’assessora lingüística Laura Gállego que repassa l’evolució i l’ús actual d’aquesta grafia a tot el món. II. «Història de la ce trencada», de Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears, on conta el naixement d’aquesta lletra en català, castellà i francès i fa referència al nom i a la incorporació per part de Pompeu Fabra a la normativa del català. III. «Ras i curt» és un article que va aparèixer l’any passat en el primer dia de la ce trencada on se n’explica la història, es repassen les regles ortogràfiques que hi tenen relació i també es pot jugar-hi.

Al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans hi ha 1.458 mots amb ce trencada. Trob que són molt pocs, i que comencin amb ce trencada només n’hi ha dos: ça i ço.

He seguit en aquests articles la trajectòria de la ce trencada al llarg dels segles. He vist que a la Renaixensa no la volien, però els mallorquins estimats com Marià Aguiló i Tomàs Fortesa l’adoraven així: Renaixença. Mestre Fabra, que volia un català simple i pràctic, era contrari a mantenir la lletra hac i contrari a la ce trencada. Sort que dins el grup de joves fervorosos per començar una campanya que conduís a la promulgació d’unes normes ortogràfiques hi havia Joaquim Casas i Carbó, deu anys més gran que Fabra, qui el va convèncer de la necessitat i la conveniència d’aquesta lletra. Quan el grup va canviar el nom de la revista L’Avens, que feien servir per difondre les seves propostes i idees, per L’Avenç, la ce trencada havia triomfat.

Acabaré aquesta celebració de la ce trencada amb la regla ortogràfica sobre la ce trencada, que és molt senzilla: s’escriu ce trencada davant A, O i U i no s’escriu mai davant E i I.

És una norma sense excepcions (quin guster!) i s’ha de tenir en compte especialment en tres casos:

1. Quan flexionem una paraula en gènere o en nombre. Escrivim capaços (davant O), però hem d’escriure capaces (davant E).

2. Quan conjuguem un verb. Cal anar vius i hem d’observar com canvien la Ç i la C segons la vocal que les segueix: llanço, llances, llança, llançam, llançau, llancen.

3. Quan formem derivats. Escrivim atroç amb ce trencada, però hem d’escriure atrocitat amb ce.

Quina meravella que és la ce trencada i com m’he divertit fent una bona repassada de la seva història, dels seus atributs, de les seves lluites i de la seva regla ortogràfica, tan simple.

Aimats lectors, apuntau-vos a Rodamots, que és gratuït i cada dia us donarà unes bones i estimulants alegries de la paraula. Una manera de tenir unes neurones que vagin ben llatines, passar gust amb la llengua catalana i tornar guapos de bon de veres!

Suscríbete para seguir leyendo