Cinquanta anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich

Passa mig segle i el cas Puig Antich encara no està resolt.

El 2 de març de 1974 a les vuit del matí tot un grup de gent diversa, persones anònimes, escriptors, científics, llibertaris, artistes, treballadors, poetes, etc. (record quasi tots els treballadors de l’Enciclopèdia Catalana, Lluís Maria Xirinachs, Joan Brossa, Pere Portabella, Miquel Bauçà, Amparo Tuñón, Carles Castellanos, Xavier Folch, Pep-Maür Serra, Julià de Jódar, Blanca i Eva Serra, Mait Carrasco, Agustí Barrera...) ens trobàvem davant la presó Model, molt vigilats per grans contingents de grisos, i protestàvem perquè aquell dematí estava previst l’assassinat amb garrot vil del llibertari lluitador antifranquista, militant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), Salvador Puig Antich, de vint-i-cinc anys. L’advocada lluitadora Magda Oranich s’havia passat tota la nit en una reunió extraordinària al Col·legi d’Advocats. Es varen fer gestions i telefonades a les Nacions Unides, al Vaticà, a tota casta de comitès humanitaris europeus i mundials, i quan es va veure que ja no hi havia res a fer i que no arribaria l’indult, ella va venir per estar amb les germanes de Puig Antich. Record que el moment que l’assassinaren amb el garrot vil estàvem tots abraçats, aferrats davant la porta de la presó Model mentre els policies ens deien que ens dispersàssim. Després deixaren entrar a la presó les germanes de Puig Antich i l’advocada Oranich i nosaltres partírem per manifestar-nos a la plaça de Sant Jaume i cridar que aquella execució era un assassinat de la dictadura franquista.

Els fets.

Salvador Puig Antich va ser detingut el setembre de 1973, acusat de la mort d’un subinspector de la policia en una emboscada de la brigada politicosocial. Els darrers dies hi havia hagut moviments forts del Comitè de Solidaritat Pro Presos del MIL, de personalitats lligades a partits d’esquerra, per moure estadistes europeus i personalitats de ressò mundial perquè aconseguissin la commutació de la pena de mort. Fins i tot uns capellans progressistes varen poder arribar al Vaticà perquè el papa intercedís per aquella vida jove davant el dictador, oficialment catòlic. Franco no va canviar la condemna. Ell i el règim agonitzaven i endurien la repressió fins a l’assassinat. Crec que va ser un altre dels grans fracassos de les esquerres consentir aquesta mort d’un innocent. El mateix dia també executaren Heinz Ches, un ciutadà de la República Democràtica Alemanya que havia mort un guàrdia civil. El grup de teatre dirigit per Albert Boadella, Els Joglars, va fer a partir d’aquests assassinats una obra de teatre, La torna, que s’estrenà el novembre de 1977 i, per ordre d’un tribunal militar, cinc components d’Els Joglars foren detinguts i jutjats. Dues taques negres sagnants de la repressió de Franco i del post Franco.

Entre l’historiador que vol objectivitzar els fets i aquest cronista que va conèixer el dolor de la dona de Puig Antich i va ser amic d’alguns membres del grup Els Joglars, jutjats, condemnats i algun escapat a França, només hi ha la diferència d’aquesta necessitat de subjectivitzar la tupada, la carnisseria de la història amb la claror del coneixement de materials humans sensibles i pròxims al narrador.

Actes commemoratius per no perdre la memòria de la injustícia dictatorial.

Dissabte, 2 de març, es compliran cinquanta anys de l’execució de Salvador Puig Antich a mans del règim franquista al centre penitenciari barceloní de la Model. La presó organitzarà una sèrie d’actes durant sis dies, del 2 al 7 de març, en què participaran diversos referents de la cultura, el dret i la societat civil. Amb el títol El Compromís Vigent. 1974-2024, una trentena de personalitats reflexionaran sobre diversos temes relacionats amb la lluita de Puig Antich i el seu llegat actualment. Tots els debats seran conduïts pel periodista, activista i expolític David Fernández, es duran a terme a la quarta galeria del centre i podran assistir-hi fins a 300 persones cada dia de franc.

Entre totes les figures del món del pensament, el dret, la literatura, el cinema, el teatre i la música que hi intervindran, destaquen noms com els d’Anna Sallés, Carles Vallejo, Lluís Llach, Francesc Escribano, Jordi Panyella, Núria Cadenes, Ferran Rañé, Glòria Rognoni, Jordi Coca, Sergi Belbel, Fernando León de Aranoa, Manuel Huerga, Xavier Arbós o Sònia Olivella. També hi seran les germanes de Puig Antich, que no s’han aturat mai de lluitar perquè es reconegui la injustícia d’un judici que fou un consell de guerra militar que volia ser la demostració del poder franquista. A més, la il·lustradora Maria Corte farà un mural a l’exterior de la presó uns dies abans, el 28 de febrer, per inaugurar les jornades. Tot i que els debats es faran a la quarta galeria del centre, que va ser la dels presos polítics anys enrere, també hi haurà diverses recreacions en espais emblemàtics de la presó, com el panòptic central, el locutori on Puig Antich va parlar amb les seves germanes la darrera nit, la cel·la 443, on va estar pres, i la sala de paqueteria, on es va instal·lar el garrot vil que el va matar. Els actes també aniran més enllà de la Model i arribaran a espais com la Filmoteca de Catalunya, les universitats UB, UPF i UAB i el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, entre d’altres. El primer dia coincidirà amb la data exacta de l’aniversari, quan s’estrenarà la programació amb una conversa telemàtica sobre la pena de mort i el compromís polític entre David Fernández i l’expresident de l’Uruguai José Mugica, que també va ser pres polític. Igualment hi intervindran altres figures com Anna Sallés i Carles Vallejo, que varen ser presos durant el franquisme, i els actors Juan Diego Botto i Eduard Fernández.

El diumenge 3 de març serà el torn de la música, amb les actuacions de Lluís Llach, Anita Tijoux i Borja Penalba. La literatura serà la protagonista el dilluns, amb personalitats com els periodistes Francesc Escribano, Núria Cadenes, Jordi Panyella i l’activista i escriptora colombiana Laura Restrepo. El dimarts 5 de març els actes se centraran en el teatre de combat, per rememorar que, el mateix dia que Puig Antich, també va ser executat a la presó de Tarragona Heinz Chez, amb una obra on participaran l’actor Ferran Rañé i l’escriptor Jordi Coca, entre d’altres.

El penúltim dia estarà dedicat a juristes com Francesc Caminal, Olga de la Cruz i Xavier Arbós, entre d’altres, i al pianista de jazz Albert Marquès, que tocarà diverses peces de Freedom First en directe i connectat amb Keith Lamar, pres al corredor de la mort a Ohio, als Estats Units. El protagonista del darrer dia, el 7 de març, serà el cinema compromès, amb personalitats com Manuel Huerga, Fernando León de Aranoa, Belén Funes i la directora palestina Najwa Najjar. Les quatre germanes Puig Antich, Imma, Montse, Carme i Merçona, posaran el punt final a les jornades amb una reflexió conjunta.

Salvador Puig Antich, lluitador pels drets humans, no t’oblidarem!

Suscríbete para seguir leyendo