IV

El proper dia 1 de març és, oficialment, la Diada de les Illes Balears. Ho diu la llei 9/1984, en commemoració del dia que entrà en vigor l’Estatut d’Autonomia de l’any 1983. També un 1 de març però de 1230, es signà la Carta de Franquesa, el document fundacional del Regne de Mallorca (que anys després incorporaria les altres Illes al regne cristià). 

Les relacions entre veïns són, ja ho sabem, complexes. M’imagin que des de la seu del Govern autonòmic, les diverses conselleries, d’un o altre color, procuren -a l’hora de prendre decisions- tenir en compte la insularitat, la superfície, la població... de cada un dels territoris illencs, per mirar de no provocar greuges comparatius.

El cas és que tots nosaltres, quan rebérem les primeres classes de geografia, vàrem aprendre el nom de les illes Balears en un ordre determinat. Jo recitava de memòria, quan encara no n’havia trepitjat cap altra: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (i Cabrera). Segurament, el criteri al qual obeïa aquest ordre era el de superfície. Emperò, i si parlam en termes de població? Llavors hauríem de dir Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. Aquest mateix seria l’ordre si miràssim l’altura màxima de llurs muntanyes, la renda bruta per càpita, el nombre de turistes per habitant o els km2 de superfície per metre lineal de costa (aquesta darrera relació, de fet, ens ordena les illes de més rodones a més bonyarrudes).

I què passaria si ordenàssim les Illes, geogràficament parlant, de major a menor latitud? Així la més meridional seria Formentera (38º 38’ N), després compareixeria Eivissa (38º 50’ N), Mallorca (39º 16’ N) i la més septentrional, Menorca (39º 49’ N). Curiosament, si giram aquesta ordenació enfilarem les Illes per antiguitat geològica. En canvi, si anam d’Occident a Orient, l’ordre serà: Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca, que coincideix amb l’ordre alfabètic.

Quant a la densitat de població (hab/km2), encapçalaria el rànquing Eivissa, seguida de Mallorca, Formentera i Menorca. En canvi, si miram l’ordre cronològic d’invasió per part de les tropes cristianes, primer seria Mallorca (1229), després Eivissa i Formentera (1235) i finalment Menorca (1287). Aquesta darrera ordenació, però invertida, correspondria al percentatge d’espais naturals protegits. 

Així jugant, anant endavant i també endarrere, hem generat un total de dotze ordenacions diferents. En realitat, el que estam fent és allò que en combinatòria s’anomenen permutacions de quatre elements que, tal i com estableix el càlcul, arribarien fins a 24 possibilitats.

Suscríbete para seguir leyendo