Un llibre per crear afició

Al cap de 45 anys de la primera edició d’aquest llibre (1978), s’arriba a la cinquena edició. El camí ha estat mercat per les altres edicions successivament revisades i augmentades en el seu contingut perquè han augmentant les cites de nous aucells presents a les illes. De fet a la presentació pública del llibre, en Joan Mayol va afirmar que des de s’havia tancat la seva edició ja hi havia tres cites noves no recollides en el llibre. Des de la seva primera publicació s’han afegit setanta cites noves d’aucells visionats. Aquesta edició dur una incorporació tecnològica important i que pot ajudar a identificar aquests animalets, a vegades, no fàcils de veure, però més de sentir.. Molts dels aucells van acompanyats d’un codi QR que recull el cant de molts d’ells.

Els llibres solen dur moltes informacions que són interessants per sí mateixes, però en aquest cas, aquest llibre i la col·lecció en la que està inclòs, són molt més transcendents. Es va publicar en un moment de canvi de la vida social i de presa de consciència de la relació entre humans i naturalesa. El conjunt de llibres de la col·lecció van ser un toc a la consciència de moltes persones, especialment per qui considerava tota la natura al servei de l’espècie humana, ignorant que estam regits per les mateixes lleis i compartim destí. Aquest conjunt de llibres han contribuït al respecte de la natura, a apreciar-la, a conèixer-la, perquè el coneixement provoca el seu estima i conservació. Aquella societat que parava lloses i usava gàbies enganadores per apressar caderneres, és ben diferent a la d’ara. El resultats són palpables, ha augmentat el nombre d’espècies i la seva diversitat. Canvi de consciència i suport de l’administració per establir el marc de respecte. I en Joan Mayol, des del seu llibre i els seus oficis se’n pot sentir orgullós.

El llibre s’inicia amb una descripció d’anatomia, fisiologia i evolució dels aucells. Que ningú es preocupi al llegir que si té un canari engabiat en realitat hi té un descendent dels dinosaures Al tractar-se d’un llibre de divulgació s’ha hagut de fer un esforç per facilitar que els lectors trobin de manera fàcil els aucells sobre els que un es vol informar. Oscil·la l’agrupament entre hàbitats: aucells marins; comportament: caçadors diürns i nocturns o els que són més coneguts per tothom citats pel nom propi : coloms o falzies, per exemple. Els passeriformes requereixen un esforç especial. Conclou el llibre amb una sèrie d’apèndixs sobre migració, classificació sistemàtica, protecció, noms i cant.

Per acabar destacar les il·lustracions gràfiques que acompanyen els texts: els dibuixos d’Aina Bonner i Cati Artigues i les excel·lents fotografies de Sebastià Torrens. Dels reculls de cant ja n’hem parlat. Recomenam molt la lectura d’aquest llibre perquè segueixi ampliant els efectes que fins ara ha tengut de sensibilització i d’introduir l’afició a l’ornitologia a moltes persones. I, destacar també, el gaudi de llegir un llibre molt ben escrit, perquè en Joan Mayol maneja molt bé el llenguatge: clar, planer, entretingut, motivador. Moltes de les descripcions que fa us poden recordar el millor Gerald Durrell.

Suscríbete para seguir leyendo